Dimarts passat a París vam assistir a la primera derrota del Barça de Flick aquesta temporada. Un entrebanc més que assumible i fins i tot previsible, tenint en compte la magnitud i fortalesa del rival, el bicampió consecutiu de la Champions, el PSG de Luis Enrique. Però el que ningú no esperava era l'aparició d'una estrella al Parc dels Prínceps. I no estem parlant precisament de Lamine Yamal, que va completar un partit més que discret, malgrat el gran gol que va marcar, sinó d'un defensa novell, menut i entremaliat, que meravella i enlluerna en cada partit que juga.

El seu nom, com molts de vostès ja hauran reconegut, és Xavi Espart. Amb 19 anys, aquest canterà està protagonitzant un inici de temporada simplement perfecte. El seu entrenador, Hansi Flick, ja no sap quin elogi dedicar-li ni quin obsequi regalar-li, perquè cada dia és capaç de millorar encara més, si és possible, les seves prestacions i recursos.

Ja va ser insòlit que els seus primers passos al primer equip els fes arraulit de lateral esquerre, quan mai havia jugat en aquesta demarcació a les categories inferiors. La seva ubicació natural és al mig del camp, on va liderar la selecció sub'19 que es va proclamar campiona d'Europa aquest estiu a Glasgow, i fins i tot el lateral dret, però mai fins ara s'havia anat a la banda esquerra. Doncs ni un obstacle així va ser suficient perquè Espart li arrabassés la titularitat d'una revolada, i gairebé sense despentinar-se, a Alejandro Balde i a Joao Cancelo.

Però la seva consagració definitiva va arribar en un escenari impressionant i contra el millor equip d'Europa. Flick, davant les nombroses baixes en defensa, va decidir ubicar-lo al carril dret. I el noi no només no va decebre, sinó que es va treure de la màniga un partit estratosfèric, eclipsant un dels millors extrems del món, el georgià Khvicha Kvaratskhelia, que malauradament va acabar retirant-se del camp per culpa d'una greu lesió, després d'un xoc cos a cos amb Espart. I al bo de Xavi encara li va donar temps de marcar un gran gol d'autèntic fora de sèrie, trencant totes les línies i aprofitant una gran assistència de Fermín.

Ara mateix, ningú dubta de qui ocuparà la banda dreta al Clàssic. Amb Jules Koundé entre cotons, Espart serà el triat de nou per cobrir el carril dret. En aquesta ocasió el morlaco que tindrà al davant no serà Vinicius, sancionat, sinó Yan Diomande, que està tenint un inici de temporada amb més alts i baixos dels previstos i amb molt poca continuïtat per part del seu entrenador.

Així, a primer cop d'ull, un podria pensar que Xavi patirà de valent amb la velocitat i la potència del costamarfileny, però després del seu rendiment a París, ningú dubta que qui ha d'estar empassant saliva és el bo de Yan davant el trenc que li pot fer el noi.

Si aconsegueix sortir-se'n d'aquest envit, ja no hi haurà ningú que li prengui el lateral dret a Xavi. A Eric García caldrà buscar-li un lloc amb Cubarsí a l'eix central, amb permís d'un Gerard Martín que està venent molt cara la titularitat, i a Jules Koundé començar a trucar aquest hivern a algun club per si vol endur-se una autèntica ganga...