El Barça viatjarà a París, pendent d'enfrontar-se al PSG i a l'espera del Clàssic contra el Reial Madrid del diumenge següent, creuant els dits i suplicant en silenci que el d'Éric García a Sevilla no sigui més que un ensurt, com també el de Gerard Martín. Durant l'estiu es va expressar necessari des de diversos fòrums (i el mateix Hansi Flick va deixar caure que era aconsellable) el fitxatge d'un central, però el club, Deco, va apostar pel retorn de Joao Cancelo (el seu rendiment està sent excel·lent) i va acabar descartant el central un cop es va convenir que amb la renovació d'Andreas Christensen ja n'hi havia prou.

Però el danès, el seu historial de lesions ja era terrible, va tornar a caure al setembre. I no s'espera la seva tornada de moment. I a Sevilla la golejada excepcional davant el Betis va comportar els ensurts d'Éric, de Gerard i, també, de Jules Koundé. I de sobte, de cop, de sobte i gairebé per sorpresa, en la confecció de la plantilla es tem l'aparició de goteres. Fins a quin punt preocupants caldrà veure-ho...

Durant l'estiu la direcció esportiva blaugrana va haver de filar molt prim, com de costum durant els últims anys, per reforçar la plantilla. No va arribar fins a l'últim moment Gabriel Jesús i es va descobrir aviat que el fitxatge de Rodri no se sabia fins a quin punt era necessari... Fins que va començar a veure's la seva prestància al camp. I amb tot això el tema del central va quedar en no res.

Entre el cel i el sòl

En onze partits oficials el Barça porta anotats la xifra de 43 gols, ha superat el seu millor inici de Lliga de sempre enllaçant nou triomfs i pot, ni més ni menys que en el Clàssic, millorar el rècord que des de 1968 manté el Reial Madrid amb aquests nou victòries. Un triomf en aquest partit culminant del pròxim diumenge seria un cop mestre i confirmaria l'equip de Flick com a gran i gairebé únic favorit per conquerir el títol de Lliga... Igualant els tres consecutius que va celebrar Pep Guardiola i quedant a un del rècord de Johan Cruyff.

Però a aquest Barça que cavalca sense fre, batent marques i mostrant a lloms d'un superb Lamine Yamal que està un esglaó, o dos, per sobre de qualsevol altre equip de la Lliga espanyola, se li endevina certa feblesa a la defensa. I aquest punt feble amenaça de deixar a mitges totes les il·lusions que s'ha guanyat el dret a gaudir i somiar tota la seva afició.

Fins i tot que es manté a l'abast de l'equip des de dins del vestidor, on els futbolistes repeteixen sense dubtar-ho que aspiren a tancar la temporada perfecta, conquerint els quatre trofeus en disputa per aconseguir el que mai s'ha vist...

Pot el Barça de Flick aconseguir una gesta esportiva tan gran? Per descomptat que sí. Avui per avui ha demostrat ser el que millor futbol practica a Espanya (de llarg) i probablement el més brillant entre els grans d'Europa...

Però si fins i tot, de moment, una baixa per lesió de Raphinha pot ser superada amb tranquil·litat, la defensa amenaça amb ser el Taló d'Aquil·les d'aquest equip monumental i deixar al descobert que la fenomenal planificació esportiva liderada per Deco té punts febles.

Ojalà no s'hagin de lamentar...