El 30 d'octubre de 1974 es va celebrar a Kinshasa, capital de l'antiga Zaire, un combat d'aquells anomenats del segle, on s'havia de dilucidar qui era el rei en els pesos pesants de la boxa, entre Muhammad Alí i George Foreman. El bo del promotor Don King va saber esprémer tots els recursos per convertir el combat en un autèntic espectacle, amb una bossa de cinc milions de dòlars per a cada púgil. El desplegament informatiu va ser monumental, retransmetent el combat en directe per als Estats Units, fins al punt que la lluita es va celebrar a les quatre de la matinada, per adequar-se als fusos horaris americans. Ni tan intempestiu horari va evitar que 60.000 persones es reunissin per veure in situ les dues majors estrelles de la boxa lluitar pel títol mundial dels pesos pesants.
Al final, Muhammad Alí va sortir vencedor, després de noquejar Foreman al vuitè assalt. Vint-i-quatre minuts de plena tensió i adrenalina per dirimir qui es coronava com el millor boxejador de tots els temps. Alí va saber aguantar el seu ceptre els anys següents davant llegendes com Joe Frazier, si bé set anys després d'aquella lluita històrica va decidir penjar els guants, afectat ja pels inicis d'un incipient Parkinson.
Curiosament, l'octubre tornarà a ser protagonista per dilucidar qui és el nou rei. Si bé no hi haurà un quadrilàter pel mig, ni tampoc unes cordes que delimitin l'esdeveniment. Serà una catifa verda i unes porteries les que marcaran el terreny de joc. Els contendents que es veuran les cares són avui dia els millors del món, sense discussió. Tant és així que les cases d'apostes els veuen com els favorits per tornar-se a veure les cares el 5 de juny del 2027 a Madrid.
Però ara serà a París. La data ja fa temps que està marcada en vermell per a qualsevol amant del futbol i ja no diguem per a les aficions d'ambdós equips. I és que el PSG i el FC Barcelona s'han citat el 20 d'octubre a les 21 hores al Parc dels Prínceps per dilucidar qui es mereix portar la corona. Per ara és l'equip francès qui s'ha guanyat aquest dret, renegant així de la tradició antimonàrquica del país gal. Dos anys conquerint la Champions l'han fet mereixedor d'aquest estendard.
Però li ha sortit aquest any un dur competidor, un equip que coneix molt bé l'actual entrenador del PSG, Luis Enrique. No en va de la mà de l'asturià, els blaugrana van conquerir la seva última Lliga de Campions el 2015. Ara, amb un alemany al capdavant, Hansi Flick, el Barcelona ha aixecat el braç reclamant una corona que fa dotze anys ni l'olora. Un premi que fa anys que lluita de manera infructuosa, però que cada dia sembla més a prop de tornar a aixecar. Amb Lamine Yamal al capdavant, el millor jugador del món i pròxim 'Baló d'Or' si res no es torça, el regnat dels francesos sembla que ha arribat al seu final. En l'últim Mundial ja van donar els seus últims cops de cua, per culpa d'aquest noi de 19 anys, i ara a la Champions sembla que l'assalt al tron pot ser ja una realitat. Amb permís del bo de Billy Idol, 'God save Lamine!'.
