El Barcelona viu en un estadi idíl·lic permanent. No coneix la derrota, ens sorprenem si guanya només per tres gols i, el més important, el seu etern rival està en hores baixes amb Mourinho. El ganes de tornar a veure-us que es va treure de la màniga el gran Lluís Carrasco per al retorn de Jan Laporta a la presidència en les penúltimes eleccions pren més sentit que mai. Un Barcelona en cendres, tancant el famós final de cicle i amb deutes per tot arreu, pot amb el totpoderós Reial Madrid que intenta fer la versió 2.0 dels galàctics mentre Kilian Mbappe els surt rana i no hi ha dia que no rigui a la cara del seu president, Florentino Pérez. Que no em vinguin amb històries: tots els jugadors desafien i fan el que els dona la gana sempre. Aquí i allà. L'única diferència d'ara amb el francès és que ell mateix s'encarrega que ens n'assabentem. Una estratègia més vella que l'anar a peu i que persegueix altres guerres amb les quals ja no seguiré posant el llapis.
Seguim amb el nostre. El Barcelona viu una autèntica lluna de mel. Aquesta Lliga certifica la seva pèssima qualitat. Fins i tot davant l'autobús del Getafe, els de Flick van poder fer tres gols i deixar la porteria a zero. Però no és menys cert que alguna cosa de mèrit té aquest equip actual gràcies al míster alemany que ha sabut agafar el pols, liderar i ser escoltat per Deco. Per mi, l'examen autèntic de tardor arriba avui. Jugar a Europa sempre és una altra història. Avui sabrem realment si el Barça troba més a faltar un nou o un central. Si la baixa de Raphinha pot ser determinant, però no decisiva. I, si en canvi, no comptar amb una defensa de qualitat pot ser l'avís perfecte per reforçar-se al mercat d'hivern.
Jules Koundé va marcar l'altre dia, després de perdre un gol que li havien servit en safata. Tampoc que faci gols és el problema. Però no entra als plans. En el darrer compromís de Lliga, Alejandro Balde va quedar vist per a sentència per Flick. No sortir dissabte passat és l'últim que li quedava al jugador de la Verneda per anar pensant a fer les maletes quan li trobin un forat. I Gerard Martín necessita un plus per ser un jugador vital a la Champions. Per no parlar de Christensen i el seu estat permanent de lesions. Avui es disputa molt més que un partit europeu.
El rival turc, el Galatasaray, hauria de continuar permetent als de Flick poder viure aquest conte de fades. Però, de ben segur, hi haurà detalls que marcaran diferències i apunts que caldrà prendre per matisar alguns punts febles que poden tornar-se en contra en el transcurs d'aquesta competició.
