La primera jornada de Lliga, després de l'impresentable aturada de tres setmanes ordenada per la FIFA, no ha aportat res de nou pel que fa als resultats del Barça i dels dos equips madrilenys. Van guanyar tots, encara que de manera molt diferent. I amb detalls sucosos.
L'Atlètic de Madrid va acabar patint per guanyar contra 10 de l'Alabès (1-2); el Barça, amb molts canvis per allò de repartir esforços i no castigar més el múscul dret de Raphinha, va superar clarament el Getafe (3-0), mentre que el Reial Madrid va patir fins al final per guanyar el Vila-real (1-0), gràcies a un gol de Yan Diomande, a les aturades de Thibaut Courtois… i malgrat jugar els últims 20 minuts amb 10 per expulsió de Vinicius, que va tornar a ser el d'abanss.
Dins de la normalitat que suposen les tres victòries dels tres favorits, l'expulsió de Vinicius va ser tan merescuda com sorprenent per la causa que la va motivar, que va ser estirar dels cabells a un contrari. I va ser a l'inici d'una jugada que va acabar precisament amb gol de Vinicius, que hauria suposat el 2-0 i que va ser anul·lat després d'haver avisat el VAR al col·legiat de la insòlita infracció.
Fet una fera, Vinicius li va dir de tot al col·legiat i caldrà veure l'acta arbitral per saber si el Comitè de Competició el castigarà amb un o diversos partits. A simple vista, hauria de ser més el segon que el primer, perquè els precedents al respecte s'han sancionat amb dos o més partits de suspensió.
En tal cas, Vinicius es perdria l'anomenat clàssic del proper dia 25. En el mateix cas es troba José Mourinho, que ha tornat als seus hàbits de protestar tot i més, mentre el seu equip és un desgavell, sense director de joc i sense davanter centre nat. Va tenir sort de les aturades de Courtois i de la poca prestació atacant del Vila-real.
Al Spotify Camp Nou, el Barça va tornar a delectar i no va passar angoixes per golejar un Getafe ultradefensiu. Hansi Flick va dosificar alguns dels internacionals, com Pau Cubarsí, Pedri i Fermín, a més del semilesionat Raphinha. Lamine Yamal, en canvi, va jugar tot el partit, a petició pròpia. Un gol d'Anthony Gordon, al minut 2, va permetre jugar amb relativa tranquil·litat la resta del partit, en què van caure dos gols més, de Gabriel Jesús i Jules Koundé. El més important va ser que l'equip va mantenir les seves constants en totes les facetes del joc, com en les set jornades anteriors, davant un rival que només es va defensar. Flick, d'igualar el millor començament a la Lliga, que ara comparteix amb el Tata Martino, amb vuit victòries.
Mínim desgast, doncs, davant la pujada d'octubre, que comença dimarts a Istanbul, davant el Galatasaray, continuarà als camps del Betis i el PSG, per culminar amb la visita del Reial Madrid l'últim diumenge del mes.
Aquells que a Madrid van presenciar el partit del Barça abans del partit del seu equip, deuen pensar a aquestes hores que fitxar una col·lecció de cromos no suposa fer un equip.
La diferència que els separa en espectacle, eficàcia i rendiment és abismal i, sens dubte, es deu a la idiosincràsia dels seus entrenadors, però també al fet que dels 15 madridistes que van jugar davant el Vila-real, 13 eren estrangers i els altres dos van ser laterals esquerrans (Marc Cucurella i Álvaro Carreras). Al Barça, dels 16 que van jugar davant el Getafe, només cinc van ser estrangers. I de la resta, set estaven formats a la Masia.
