Hi ha fitxatges que milloren el teu equip i d'altres que, sense vestir la teva samarreta, milloren el rival. I Mbappé, vist des de Barcelona, comença a ser exactament això: el millor fitxatge del Barça.



Perquè el problema del Madrid no és que Mbappé no marqui gols. Els marca. El problema és que cada vegada dona més la sensació que juga per a Mbappé abans que per al Reial Madrid.



La seva obsessió per la Pilota d'Or, les seves escapades romàntiques mentre està lesionat, la seva poca predisposició a assumir determinades responsabilitats col·lectives i aquesta sensació constant d'estar defensant la seva pròpia marca per sobre del projecte comencen a generar un problema de vestidor.



I aquí convé recordar Laporta. Ja ho va dir quan Mbappé va arribar al Madrid: el Barça preferia una filosofia basada en el projecte i en el col·lectiu. Perquè tants galls al mateix galliner acaben picant-se.



Mbappé, Vinícius, Bellingham... massa egos, massa focus i massa ganes de ser el protagonista.



Gràcies, Kylian.

Messi ha estat millor que Maradona

Que Maradona, que Pelé, que Di Stéfano, que Cruyff... que tots. Amb la selecció i amb el seu club. I sí, ja sé que ara em direu: “No, però és que no es poden comparar dues èpoques diferents...” o “No, és que el futbol d'abans era molt més dur i els futbolistes no estaven tan protegits…”. M'és igual. No accepto discussió.



Abans tampoc es jugaven 70 partits a l'any. Abans tampoc s'estudiava tant els rivals. Abans tampoc hi havia tanta exigència. I, el més important de tot, ningú abans havia aconseguit mantenir-se al cim durant tant de temps com ho ha fet Messi.



Amb el seu adéu de la selecció s'ha acabat una història d'amor que ha durat 21 anys. Una història que, precisament, no va començar amb amor.



Argentina va dubtar d'ell. El va comparar amb Maradona, el va acusar de no sentir la samarreta, li va exigir miracles i el va convertir en culpable després de cada derrota. Messi va perdre finals, va plorar, fins i tot va renunciar a l'Albiceleste.



Però va tornar. I quan va tornar, ho va canviar tot. Dos Copes Amèrica, un Mundial i tota una generació d'argentins celebrant pels carrers allò que durant anys semblava impossible. Messi no només ha guanyat títols. Messi ha aconseguit unir tot un país i diverses generacions, independentment dels seus colors, creences i idees.



El capítol de Messi amb l'Albiceleste s'ha acabat ara, però sempre quedaran els seus gols, les seves assistències, els seus driblatges i els seus moments de glòria.



Messi marxa de la selecció. L'Argentina ja no tornarà a ser mai més la mateixa. Perquè alguns futbolistes fan història. Però Messi, directament, és història. I, malgrat qui li pesi... Messi ha estat el millor de tots.

La vergonya que RMTV no pot amagar

El 7-0 no és només una golejada: és una declaració d'intencions de dos projectes en pols oposats. I el més important, amb aquest triomf, el Barça dissipa els dubtes que s'havien generat amb els canvis i sortides que es van produir l'estiu passat.



De tot això, el que queda clar és que el projecte segueix funcionant. Noves jugadores, noves peces però la mateixa idea i la mateixa fam de sempre.



Mentrestant, el R. Madrid, encara segueix buscant la seva identitat. El projecte creix a batzegades i, sobretot, està condicionat per una realitat: Florentino Pérez no confia en el futbol femení amb la mateixa força amb què confia en el masculí. I això es nota. Perquè a més, amb el femení, no poden vendre conspiracions a RMTV.



Amb un 7-0 no hi ha àrbitres, no hi ha guerres ni cap manera d'esquivar la vergonya. Només hi ha una realitat i fa molt mal a Madrid. El Barça pot canviar les jugadores, pot canviar les generacions, pot canviar les estrelles, etc. però segueix sent el Barça i confiant en un projecte guanyador mentre que el Madrid encara està buscant la manera de deixar de ser la seva víctima preferida.



Mentrestant Florentino Pérez no decideixi fer un pas endavant, la diferència entre Barça i Madrid seguirà sent abismal.