Aquesta columna també podria haver-se titulat “no ploris per mi Argentina”, “l’últim tango”, “torna quan vulguis” o bé “aquesta nit m’emborratxo”. Totes cançons populars de la música que ha identificat el poble argentí. Però “adéu nois” va com anell al dit per a aquesta despedida que el dimarts 6 d’octubre de 2026, data que serà inoblidable per als argentins en particular i per als aficionats al futbol en general, va tenir davant de més de 80.000 espectadors a l’estadi Monumental de Buenos Aires, un mite d’aquest esport com Leo Messi. Encara tindrem l’oportunitat de veure’l en acció amb la samarreta de l’Inter de Miami, però amb els colors de l’Argentina ja mai més després de 208 partits, de veure’l marcar 126 gols, guanyar el Mundial de Qatar, dues Copes d’Amèrica, en 21 anys després del seu debut als 17 anys.

En un dels tants articles dedicats al futbolista que ha creat escola en els últims temps, es recordava que al principi de la història ben pocs argentins sabien qui era Leo Messi, però especialment no existia un seguiment per part dels dirigents ni dels tècnics del país. Fins que a les mans del “Loco” Bielsa va arribar un vídeo gravat pel periodista català Jaume Marcet, que treballava al Barça, i aleshores es va descobrir la mina d’or. És clar que per aquells temps encara l’Argentina futbolera vivia de Maradona. I encara que algun directiu espanyol va intentar o va pensar a fer-lo jugar per aquest país, el nen Messi només tenia entre cella i cella dos objectius: jugar al Barcelona i amb la seva Argentina.

Aquest dimarts va plorar davant del seu país i el món, i també es van vessar llàgrimes a Barcelona, i ell, en el moment d’adreçar-se al públic, en el primer que va pensar va ser en el seu “pare”, el seu pare Jorge mort recentment. Va dir que potser ha estat el dia més trist de la seva carrera i que tornaria sempre perquè tot en aquell moment li estava produint molt de dolor. El seu ball amb l’Argentina havia acabat a casa seva, com ha de ser. Ara faltarà saber quan la seva altra casa, la casa mare, la del Barça, organitza l’homenatge i la despedida que mereix i se li deu.