Ja ho va dir Marc Bartra en el seu dia quan van fitxar el Mosquit: Ousmane Dembelé, que el coneixia del Borussia Dortmund, era un bon jugador, però no havia demostrat res. Uns quants anys després, continua presumint de jugar als millors clubs europeus i gaudir d’un moment i un espai en el temps que el fan millor del que realment és. Massa inestable, poc continuista amb els plans dels seus entrenadors i amb una imatge que porta alguna que altra sorpresa en l’àmbit professional i personal.
M’explico. La història es repeteix i el futbol no és menys. Aquells que defensen uns valors sagrats de la família, el saber estar i la pulcritud són els que més draps bruts han d’amagar. El seu pas pel Barcelona va acabar amb un casament, portant l’esposa com si fos bestiar darrere seu, dins d’una gàbia, mentre ell ballava reggaeton.
Un final apoteòsic tenint en compte el que, anys després, he pogut conèixer: una vida inestable, pagant cambrers perquè juguessin amb ell a la Play Station mentre estava de concentració i gastant tants diners mentre gaudia de les nits d’Eivissa, que havia de trucar als 'seus' perquè li recarreguessin saldo a la targeta.
És esperpèntic i és bo explicar-ho perquè podem entendre les seves inexactituds al camp o aquells dies 'tontos' que ningú entenia perquè no encertava ni una. Si traslladem el seu passat al present, la idea es repeteix. La seva dona reforça aquesta idea de la pulcritud i la porta a uns estàndards que confronten el model occidental i d’igualtat de gènere que entenem des d’aquí. Mentre ell vesteix a la moda europeista, la seva dona es fotografia menjant amb la cara completament tapada i fins i tot uns guants perquè no es permet mostrar les mans. Mateixa foto, la que ens arriba recentment, que la que es van fer quan van guanyar l’última Champions League. En paral·lel, ella es dedica a crear marques de roba infantil, posar textos de l’Alcorà diàriament, propagar llibres educatius per a nenes sobre com s’han de comportar des de petites i, en definitiva, aportant uns valors de dubtosa acceptació per a una dona que vol viure en llibertat.
A partir d’aquí, que faci el que vulgui. Només faltaria. Però a la vida, és important ser conseqüent i promoure el que practiques. Si no és així, tot el castell de cartes cau.
