Segurament dir que el Barça necessitava un nou veient el gran estat de forma de Raphinha com a davanter centre és un sacrilegi, més quan el brasiler ha fet oblidar Julián Álvarez fins al punt que, potser, el seu fitxatge ja no és tan necessari, però la temporada és llarga i l'equip necessitava un davanter pur.

Hansi Flick i Deco van tancar el mercat fitxant un nou pur de l'Arsenal. Gabriel Jesus, que ja ha deixat mostres de la seva qualitat com a blaugrana, amb gols que ens han fet recordar davanters il·lustres com Luis Suárez, un fitxatge que era absolutament necessari.

Cal deixar clar que no hi ha res a retreure-li a Raphinha, és més, si segueix en aquest estat de forma i es guanyen títols serà el màxim candidat a la Pilota d'Or 2027 i candidat a entrar entre els millors davanters del Barça, però no era una bona idea afrontar la temporada sense la figura d'un nou pur.

Cap jugador podrà disputar tots els minuts en joc aquest curs, menys un internacional com Raphinha, a banda que, i esperem que no passi, vindran lesions i sancions, amb la qual cosa, veient el calendari i sent conscients que el Barça s'haurà d'enfrontar a defenses de tot tipus, era molt important que la plantilla de Flick tingués a les seves files la figura del nou pur, aquell killer d'àrea que només té la porteria al cap sense necessitat de veure on és.

L'arribada de Gabriel Jesus dona un marge de maniobra enorme a Hansi Flick, que té un davanter pur típic, i a banda, a Raphinha o Gordon que poden jugar en aquesta posició, i la possibilitat de jugar amb un fals nou com Dani Olmo, o queda un munt de possibilitats al tècnic que podrà adaptar el seu equip a totes les adversitats que puguin venir.

Tinguem en compte que, a banda de tenir massa partits, molts d'ells seran amb defenses terriblement tancades, amb equips que juguen a tot menys a futbol, per la qual cosa tenir la possibilitat de posar sobre la gespa un davanter centre pur pot ajudar a desencallar aquest tipus de partits, els punts dels quals solen ser claus pel títol de Lliga, el més important de la temporada.

Un nou obliga els centrals a un altre tipus de marcatge, i encara que la fórmula actual o la del fals nou funcioni o pugui funcionar, era massa arriscat no tenir un davanter pur a l'equip, just l'any en què el Barça ha fet un cop sobre la taula al mercat i deixa clar que va a per tots els títols, un repte ambiciós, il·lusionant i exigent, que obligava a aquest fitxatge.

Segurament pot costar d'entendre que no hi hagués un pla B real a Julián Álvarez, encara que veient l'estat de Raphinha és molt possible que tant Flick com Deco tinguessin clar que el brasiler era el seu pla A, reservant un Gabriel Jesus que entendrà perfectament el seu rol, aquest suplent de luxe que, a més, podria adaptar-se a l'arribada d'un altre davanter si en el futur es donés aquesta possibilitat.

I quan s'obri de nou el mercat de fitxatges ja es veurà, doncs ara el Barça no té cap pressa, podent veure opcions i oportunitats, que podrien passar per exemple per un Lautaro Martínez conscient que si vol guanyar títols importants haurà de sortir de l'Inter, o del que pugui fer l'Atlètic amb un Julián Álvarez que s'ha convertit en un problema molt seriós, devaluant-se dia a dia i amb un grup que surt perjudicat, per no parlar de Haaland o Kane que són somnis impossibles excepte que passi alguna cosa que els faci possibles, com una sanció al City que provoqués la sortida del noruec per exemple.

Passi el que passi ja no és problema del Barça, que vistes les lamentables declaracions de Gil Marín i el patètic tracte de l'Atlètic cap al conjunt blaugrana, toca fer un pas endavant i trencar relacions amb els matalassers, encara que ens hagin fet un favor guanyant el seu derbi contra el R. Madrid.

El tracte cap a un Barça que únicament ha fet una oferta a un jugador, que es pot acceptar, negociar o rebutjar, ha estat vergonyós, intentant que el dolent de la pel·lícula sigui un Barça que encara no entén en què ha ofès a l'Atlètic, les paraules del qual són inadmissibles.

Si els matalassers han de quedar bé amb la seva parròquia no és problema d'un Barça que s'ha de fer respectar, que ho ha fet perfecte ignorant Gil Marín (a paraules necies, orelles sordes), però que preferiria trencar relacions amb un club que ha traspassat els límits, i que ara segueix tenint un problema que hauria tingut fàcil solució.

I per què tant rebombori quan el Barça va a fitxar un jugador? Ni Newcastle, ni Borussia, ni Manchester City s'han molestat aquest estiu, ni la majoria de clubs es molesten si es fan ofertes o es fitxen els seus jugadors, però contra el Barça hi ha un relat instal·lat, per la qual cosa ha de quedar clar que el Barça es respecta i si no, millor no tenir cap relació amb gent que no mereix cap respecte.