A l'obra inacabada del poeta Federico García Lorca, La bola negra, que gràcies als Javis (Calvo i Ambrossi) s'ha recreat i encimbellat fins a les últimes conseqüències en un film tan portentós visualment com arriscat en la seva temàtica, ens endinsem en el més profund d'aquest geni granadí, en introduir per primera i única vegada un protagonista homosexual. En les poques pàgines del manuscrit que es van salvar de la Guerra Civil, s'hi explica la història d'en Carlos, un jove de 20 anys, que en el seu intent d'entrar com a soci en un Casino és rebutjat en una votació on el 'sí' correspon a una bola blanca i el 'no' a una negra. En Carlos es troba en la tessitura de ser rebutjat per una majoria de boles negres per culpa de la seva condició d'homosexual. I a partir d'aquí, no se sap res més de la història, només que l'estructura estava integrada per un total de 29 personatges.
Desconeixent quin era el futur que Lorca tenia assignat a en Carlos, tot i que el seu alè vital en els últims anys de la seva vida presagiava un desenllaç tràgic, la veritat és que la bola negra és una metàfora que es pot emprar en moltes facetes i situacions de la vida, com a adveniment de la desgràcia i del rebuig.
Extrapolant al nostre ecosistema més proper i reconegut, cada vegada que hi ha un aturada de seleccions al calendari, el bombo de les boles negres comença a rodar de manera cruel i inexorable. Poques boles blanques apareixen pel camí, mentre que les negres s'acosten a l'horitzó amb conseqüències imprevisibles.
En aquesta última aturada, que encara no ha finalitzat, ja hem tret dues boles negres. Una ha estat benèvola pels interessos del club, ja que les molèsties d'Eric García al seu genoll han acabat sent una lleu sobrecàrrega. L'altra segueix amenaçant com una ombra mefistofèlica, ja que Raphinha es va retirar per culpa d'unes molèsties al múscul dret. El cas del brasiler és més greu, si cap, perquè és la tercera vegada consecutiva que el jugador té una incidència quan juga amb la seva selecció. Li va passar al març en un amistós amb França, va tornar a recaure al Mundial, jugant contra Haití, i ara ha tornat a deixar sense alè els culers, després de no sortir a la segona part de l'amistós contra Austràlia.
Amb el diagnòstic i el pronòstic encara a l'aire, la veritat és que el Barcelona faria bé de reclamar danys i perjudicis d'una punyetera vegada davant una situació del tot insostenible. Si bé la seva lesió al Mundial era comprensible: el jugador estava obligat a donar-ho tot i més, mentre que Carlo Ancelotti havia d'assumir riscos a tutti pleni, els altres dos casos -amistosos amb França i Austràlia- són del tot imperdonables. El bo de Carletto hauria de fer una seriosa reflexió sobre si el seu egoisme ha de passar per sobre de la salut dels jugadors.
El pitjor de tot és que les boles negres segueixen amenaçant a l'horitzó blaugrana. Ara mateix només Karim Adeyemi i pocs més s'han exonerat d'aquesta estultícia de calendari per als internacionals. Per posar un exemple, a Espanya, on el Barcelona compta amb fins a sis futbolistes, encara li resten dos partits més (Txèquia i Croàcia) pel camí per posar fi a aquesta tortura. Dues ocasions més en què el destí ens pot deixar caure la fatídica bola negra.