El fet que no hi hagi jornada de lliga no vol dir que no passin coses dins del futbol. Contràriament al que ens sembla, aquests dies s'estan gestant aspectes esportius en el si dels clubs, també dins del Barcelona. Mentrestant, els partits de seleccions intenten treure el cap sense gaire fortuna perquè de cap manera són enfrontaments transcendents.

És curiós com durant aquestes setmanes, que semblen la travessia del desert, sorgeixen notícies recurrents per omplir. No menys interessants, però sense ser el top one dels objectius o inquietuds del soci, en aquest cas, blaugrana. El clar exemple és l'últim capítol de la construcció del nou Camp Nou, però també podem tirar d'hemeroteca per parlar de temps enrere sobre algun altre partit curiós.

I, òbviament, l'1 d'octubre servirà per tornar a especular sobre el comportament dels jugadors l'any 2017 sobre el tema polític. També, novament, intentaran amagar el dret legítim que tenia Leo Messi per oposar-se a donar suport a una bona part de la societat catalana. Tanmateix, això ja forma part del passat.

En el present, és a dir, l'aturada de lliga d'aquesta tardor del 2026, les finestres mediàtiques que permeten obrir-se quan no hi ha la competició regular han coincidit amb la crisi de l'habitatge.

El Tots som Mari Carmen, manifestacions més o menys grans de gent no tan jove ja, polítics que formen part de l'actual Govern espanyol demanant que caigui aquest mateix Govern, polarització més profunda que un Clàssic entre Barça i Madrid i la constatació, al cap i a la fi, que l'anestèsia que pateix la societat quan hi ha futbol és una grandiosa evidència. Sense entrar en aspectes més opinatius, és cert que l'agenda mediàtica la imposen sempre els que criden més i deixen parlar menys. Siguin d'un costat o de l'altre.

El tema s'ha fet tan gros que l'empatia de músics, actors o presentadors televisius torna a repetir-se. Però, novament, silenci mediàtic dels futbolistes. Com anys enrere. O com la recent polèmica de Kilian Mbappé sobre la samarreta en suport a Ceuta promocionada per un grup d'empresaris valencians. Ni l'1 d'octubre, a favor o en contra; ni la crisi a Ceuta; ni la crisi de l'habitatge. Els futbolistes viuen aliens a tot això i tampoc s'espera que es mullin com altres col·lectius.

I és en aquest punt on ve el desenllaç que trenca amb el que podríem imaginar. Veient el panorama actual, l'absurd de com es fan les coses, millor estar a un costat i callat. Passar de puntetes per la vida no és un bon consell, però sembla l'únic camí de molts. Perquè en aquest món, les persones i, també els futbolistes, cada vegada tenim la sensació que ens representen menys coses. El que potser han d'exigir els que són a la Puerta del Sol és que el Tots som Mari Carmen també ho comparteixi un d'aquests jugadors. O, directament, acceptar les coses i canviar l'eslògan perquè sabem que tots no som Mari Carmen.