Els tres porters del Barça han estat incapaços de mantenir la porteria a zero en el que portem de Lliga. Poques jornades, però suficients per corroborar que el Barcelona no es pot permetre ser un colador quan vagi a Europa. És evident que les diferències en la qualitat de l'equip respecte a la temporada passada són substancials. Tant, com per tapar aquest petit detall que no es pot passar per alt. Joan Garcia, ara lesionat, se li resisteix tenir un inici de Lliga sense que li facin cap gol. Wojciech Szczęsny continua sent la nineta dels ulls d'Hansi Flick, però va sortir i va corroborar que l'edat no perdona i que el seu tren ja ha passat. I Dominik Livaković va veure com un Sevilla incapaç de fer gols a les primeres parts dels partits anteriors, es va avançar contra el Barcelona en els primers 45 minuts. Com a dada curiosa, només n'havia marcat un dels seus nou gols anteriors abans del descans. Amb el Barcelona va revertir aquesta tendència l'equip andalús.
Sigui com sigui i, més enllà dels porters, aquesta defensa es manté amb pinces. Ronald Araujo no sumava per Flick i ha preferit convèncer Deco de tenir menys efectius abans que treure el comodí de l'uruguaià. Jules Koundé no encaixa en cap pla blaugrana. Alejandro Balde és l'etern castigat. Andreas Christensen, l'home de vidre. Gerard Martín i Éric Garcia encara s'han d'afiançar. I el jove Pau Cubarsí tampoc pot amb tot. Per no parlar d'un Xavi Espart en fase de projecció i un Joao Cancelo que viu més del gol que de defensar. El panorama s'ha de millorar i esperar al mercat d'hivern és arriscat.
En paral·lel, la porteria ha de convèncer més: del primer a l'últim.
Sort que, tornant al principi, les victòries ho tapen tot. Però és evident que el Barcelona troba més a faltar un defensa que no pas el maleït nou.