Possiblement Hansi Flick compta amb una de les plantilles més completes que es recorden al FC Barcelona. Amb totes les posicions doblades i fins i tot algunes triplicades, les alternatives i opcions de què disposa el tècnic alemany són pràcticament infinites. Fins i tot en algunes tan discutides com la del davanter centre, Flick ha trobat en Raphinha un 9 espectacular, amb una mitjana golejadora que el situa al mateix nivell de killers com Haaland o Kane.
Ara mateix, l’aficionat blaugrana està vivint a l’edèn. Tots els jugadors estan oferint la seva millor versió, alguns d’una manera tan sorprenent i inusitada com Xavi Espart, que s’ha guanyat la titularitat al carril esquerre, tot i ser lateral dret.
I és que quan les coses van ben pintades fins i tot el més beneit et fa rellotges, com és el cas de Gabriel Jesús, que en el seu debut a la Champions amb l’elàstica blaugrana va ser capaç de marcar un gol i enviar una pilota al travesser.
Ja no diguem Lamine Yamal, l’estrella d’aquest equipàs, que està entestat a aconseguir la Pilota d’Or sí o sí. Amb el rècord de precocitat com a capità a la butxaca, el davanter va marcar un gol de bandera de llançament de falta, una cosa que s’ha convertit en un fet insòlit a Can Barça des de la marxa de Leo Messi.
Per cert, Pedri i Raphinha van aprofitar l’ocasió per deixar en evidència els organitzadors de la Pilota d’Or, fabricant un gol només a l’abast dels elegits. A veure com expliquen des de París que dos dels jugadors amb més pes del Barcelona estiguin fora de la llista per a aquest guardó.
Cas a part és Fermín López, que demostra partit rere partit que, si no s’hagués lesionat, hauria estat l’amo i senyor del carril esquerre a La Roja durant el Mundial.
I així podríem anar enumerant un a un tots els futbolistes de la plantilla de Flick, tant els que juguen més com els que juguen menys. Tots estan aportant el seu granet de sorra, fins i tot Andreas Christensen, que ja està a prop del seu rècord de partits sense lesionar-se.
Només n’hi ha un que grinyola, que no acaba de trobar-se a si mateix i que continua cometent els mateixos errors i oferint els mateixos dubtes de sempre. El seu nom és Jules Koundé. El francès, que ara mateix ningú sap del cert si acabarà jugant de lateral o de central, s’ha anat veient relegat a poc a poc de l’equip, assumint ara mateix un rol secundari. Jugadors com Eric García o Xavi Espart li han passat clarament al davant, fins al punt que és un dels jugadors que tenen les portes més obertes de cara a un futur no gaire llunyà. Bé, amb permís de Frenkie de Jong, un altre que mai ha sabut gaire bé quin era el seu lloc a l’equip.