No hi ha dubte que els primers partits de la present temporada han portat un estat d’ànim entre la il·lusió i l’eufòria als barcelonistes. Raons no en falten. L’equip de Hansi Flick carbura i això és producte que juga bé, agrada, marca gols i guanya partits. No hi ha més secrets. És cert que fins ara els rivals han estat de nivell mitjà-baix, però no es pot obviar que, quan arribi el més alt nivell d’exigència, l’equip haurà crescut encara més i estarà capacitat per acceptar aquests reptes més difícils. Serà així?

Sense aigualir el vi del que sembla el millor projecte de Flick, en relació als dos anteriors, cal posar l’accent en detalls bàsics a millorar per assolir una fita anomenada Champions, que sembla ja una obsessió.

El primer detall insuficient és la manca d’alçada a la defensa, cosa que es va evidenciar davant el Rayo quan Camello va rematar un córner amb el cap per marcar el segon gol. De cap, sí, però el pitjor és que va ser gairebé a l’àrea petita. Porters a part, el jugador més alt de la plantilla és Rodri (1,91), seguit de Bernal i Christiansen (1,88 tots dos). De la resta de la defensa, Gerard Martín és el més alt (1,86). Cal subratllar el mèrit i l’habilitat de l’indiscutible Cubarsí que, amb els seus 181 cm, és capaç de superar rivals de gran envergadura. A vegades, sembla que fa màgia per resoldre situacions compromeses, com aquell refús miraculós a l’últim minut de la final del Mundial.

És imprescindible, doncs, treballar el joc aeri que plantejaran rivals de Champions, com el City, amb aquest portent anomenat Haaland. Per sort, l’Aston Villa, l’altre anglès que ens espera, va cedir el gegant (1,98 m) Woltemade a la Juve. La defensa també inquieta per la notòria manca de corpulència des que se’n va anar Íñigo Martínez.

Un altre defecte que va causar estralls en el passat va ser la seva col·locació al camp, amb aquell arriscat sistema del fora de joc radical, que la temporada passada va costar l’eliminació a la Champions i la Copa, totes dues davant l’At. de Madrid, després de les expulsions d’Eric i Cubarsí perseguint rivals. Ensopegar amb la mateixa pedra seria inadmissible i per això, en els compromisos copers, quan els errors no són esmenables, Flick hauria de tenir preparat un pla B. No es pot anar per Europa regalant 40 metres d’espai als rivals perquè contraatacin. El primer gol encaixat a la Lliga, de contraatac davant el Rayo, va ser la primera lliçó del que diem: un extrem que trenca el fora de joc (Álvaro García) i que dona la passada de la mort al seu davanter (Camello), que marca totalment sol. Una vegada més.

A més dels precedents citats davant l’At. de Madrid, cal recordar que el Barça va caure a semifinals de la Champions 24/25 després de fer-li sis gols a tot un Inter. El problema va ser que l’Inter els en va fer set. Recordeu? Els regals en defensa han estat el taló d’Aquil·les de Flick i no és aconsellable repetir frivolidades davant els més grans.

Per la resta, la plantilla està compensada, les posicions duplicades i alguna fins i tot triplicada. La sala de màquines compta amb tres arquitectes com Pedri, Rodri i Bernal, als quals caldrà afegir De Jong i el prometedor Fariñas. A la mitja punta i la davantera hi ha una completa simfonia de “cracks” de nivell mundial, com Lamine, Raphinha i Fermín, als quals s’han afegit Adeyemi, Gabriel Jesús i, sobretot, Gordon, la gran revelació de l’inici de la Lliga, que ofereix assistències de gol, però també té una gran capacitat per liderar la pressió després de pèrdua, cosa que encomana als seus companys.

Evitar que el rival surti còmode amb la pilota controlada resulta imprescindible per compensar les mancances defensives.

S’ha dit que aquesta és la millor plantilla de les tres de l’era Flick. Això està per demostrar, tot i que els 4 gols de mitjana a la Lliga (12 en 3 partits), la reconversió de Raphinha en ariet i la recuperació del millor Lamine, entre altres detalls prometedors, conviden a pensar que hi ha fusta per culminar una temporada històrica. El primer repte és seguir amb la ratxa golejadora i oblidar Lewandowski, Ferran i Rushford, que van marcar 37 dels 95 gols a la Lliga. Un 39%.