Als seus 39 anys, Leo Messi ha anunciat que es retira de la selecció argentina, després d'haver estat un dels grans protagonistes d'aquest Mundial, possiblement el millor jugador de la competició juntament amb Pau Cubarsí. Malgrat la seva edat, va liderar l'albiceleste fins a una nova final, demostrant el seu talent infinit, mentre per dins lluitava amb la malaltia del seu pare, a qui dedicava cada gol i cada triomf.
A aquestes alçades, està clar que el 10 no ha de demostrar res a ningú i que és el millor jugador de la història sense comptar els títols guanyats, però no deixa de ser sorprenent que, després de tocar la glòria a Qatar i aconseguir el seu anhelat Mundial amb l'Argentina, Messi tornés a intentar aconseguir aquest torneig una vegada més.
Tal com deia la cançó, aquest era l'últim de Leo (encara que vist el seu nivell bé podria haver arribat a la Copa Amèrica), però realment si hagués volgut hauria pogut deixar la selecció després d'aconseguir el títol el 2022, o fins i tot, després d'una altra Copa Amèrica el 2024. Messi ha demostrat una vegada més que no li agraden els camins fàcils i que és un animal competitiu que es guia pels sentiments.
Certament hauria estat molt més fàcil retirar-se que tornar-ho a intentar, amb el risc de no aconseguir-ho, i dir adéu a l'albiceleste amb un subcampionat i no sent campió. Realment Messi ha donat una altra lliçó sobre la classe de jugador i de persona que és, ja que ha preferit el camí difícil, el de no rendir-se mai i seguir lluitant i intentant aconseguir tot el que es proposi, mentre lluitava amb una situació personal molt complicada.
La història de Messi mai ha estat fàcil, des dels problemes de creixement que va tenir, passant per tots els relats i comparacions que ha hagut d'aguantar, primer amb Sneijder, després amb Cristiano Ronaldo, i sempre amb Maradona; crítiques infundades i, fins i tot, moments molt delicats amb la selecció, juntament amb incomprensió i crítiques, que el van portar a renunciar de l'albiceleste, encara que va decidir tornar.
Messi és un exemple que els somnis valen la pena però que exigeixen un esforç, ja que per molt que sigui el millor jugador de tots els temps, ha passat per infinitat de moments delicats i durs que ha hagut de superar per aconseguir el que tant desitjava.
Després de la mort del seu pare Jorge Messi ha quedat clar que l'astre argentí no només va jugar pel seu país i per no rendir-se mai, ho va fer també pel seu pare, per aquest compromís inqüestionable que tenia amb el seu fan número u, i que, encara que hagués de jugar trencat de dolor per la situació per la qual passava la seva família. Això era el que volia el seu progenitor, una mostra més del que Leo és i del que el seu món, país i família signifiquen per a ell.
Aquest darrer Mundial únicament certifica que, sense haver de demostrar res a ningú i amb tot totalment fet a la seva carrera esportiva, rendir-se mai és una opció. Va preferir tornar-ho a intentar i marxar amb un subcampionat, que no optar pel camí fàcil i retirar-se amb l'or, un exemple a seguir per a les noves generacions, que viuen amb un fort buit la retirada del millor de tots els temps, amb els dubtes dels temps que vindran a l'albiceleste.
La grandesa es mesura en molt més que títols, que també són importants i on Messi els ha aconseguit tots, destacant les Lligues, les Champions, el Mundial i les Copes Amèrica; però el seu llegat va molt més enllà: és el seu joc, la transcendència a l'equip i als seus companys, la visió, la intel·ligència i també tots els actes benèfics en què ha participat, com es pot comprovar amb aquesta sensació de buit després de conèixer la seva retirada.
Costarà entendre el millor Barça de la història sense Messi, que també es va ajuntar amb jugadors clau com Busquets, Xavi o Iniesta. L'argentí ha estat present en quatre de les cinc Champions blaugranes i en l'equip que millor futbol va desplegar de tota la història, possiblement irrepetible, que va canviar la mentalitat de l'afició del Barça i va certificar que l'aposta per aquest model de joc i la Masia era correcta.
Messi s'ha convertit en una peça clau de la història del Barça i de l'Argentina, i fins i tot, en un més de la societat catalana, en la qual ha participat i molt, com destaca la seva implicació en Hospitals i la seva implicació a la Masia, per la qual cosa encara ens dol massa la seva sortida prematura del Barça i la manera en què es va produir.
Pot ser que a la carrera de Messi li quedi poc temps, Leo podria jugar on volgués, i segurament en un Barça que busca un davanter centre aportaria molt i seria clau per a Flick.
No li quedava res per fer ni demostrar, però va tenir el valor de tornar-ho a intentar amb l'Argentina i podria tornar on volgués malgrat la seva edat, sent el jugador clau que mai ha deixat de ser. Encara que serà ell qui decideixi el seu destí, tot i que és una persona que manté el seu compromís, en aquest cas amb l'Inter Miami.
I sobre que no li queda res per fer… aquest Mundial ha estat l'enèsima lliçó de Messi, el 10 que tota Barcelona va idolatrar i de la qual no es va poder acomiadar, per la qual cosa en la seva carrera encara queda el comiat que mai va poder tenir, sigui de la manera que sigui, però amb un Camp Nou ple per veure el millor jugador del Barça i també de la història.
