Jules Koundé fa mesos o, millor dit, un any que arrossega problemes. En el penúltim Trofeu Joan Gamper va tenir dificultats físiques que mai van ser resoltes i van passar totalment desapercebudes. Des d'aquesta humil columna, fa molt de temps que aviso del desastre. I, a diferència de Ronald Araujo, el problema no ve derivat de la seva actitud.

Ben al contrari. El francès ha estat, fins ara, un jugador compromès amb el club. Més enllà de les seves fotos de postureig a Montserrat, sap com cuidar la seva imatge i es desvincula de la moda del reggaeton i els tatuatges per ser un fashion victim amb un perfil baix i, alhora, seriós. En l'àmbit físic, l'edat no perdona. Però, fins que ell ha pogut, no ha deixat de perdre el seu respecte pel cuidat de la seva musculatura. On han quedat aquelles maratons improvisades que feia cada vegada que viatjava per agafar ritme i conèixer els carrers de la ciutat del rival amb qui s'enfrontava? A més, no li agraden les festes que traspuen per filtracions i viu millor des de la tranquil·litat que des de l'enrenou.

Però, a la vida, per molt bé que facis les coses no sempre t'acompanya la sort. En qualsevol feina, pots donar el millor de tu, però necessites que el líder o el teu cap et doni suport. I és en aquest aspecte on el xoc ha estat inevitable. De manera lícita, Hansi Flick considera que pel seu estil de joc i la idea que té d'aquest equip, Koundé no encaixa gens. A més, no té lloc i queda retratat en cada demarcació i cada jugada que mínimament protagonitza. Ha estat en la tercera jornada de lliga, la d'ahir davant el Rayo Vallecano, que va sortir de titular. El resultat? Un absolut desastre. Insisteixo: el problema no és l'actitud ni el físic. El problema és que Flick no considera que Koundé sigui un jugador per al Barça.

Com passa als grans clubs, no tots els jugadors poden encaixar. Ser del Barça o del Madrid no és una tasca fàcil. No tots, fins i tot els que tenen un gran talent, neixen per perdurar en aquests equips tan característics i amb pressions molt difícils d'entendre. Koundé no és un dels escollits. Res no és per sempre. El que, de moment, sí que és permanent és la seva elevada fitxa. El mercat acaba avui i no sembla una tasca fàcil recol·locar-lo. Entre aquest i Alejandro Balde, potser el tren torna a passar al mercat d'hivern. Mentrestant, els tocarà ‘xupar’ banqueta i el club seguir pagant.