Aquesta setmana ve moguda. Tant, que podríem generar més d’una columna explicant el no de Flick a Jules Koundé, com es va gestar el fitxatge de Rodri, entre d’altres. Però m’interessa especialment Alejandro Balde. Des d’aquesta columna, maleïda hemeroteca!, anem avisant que la seva actitud dins i fora del camp fa tres temporades, especialment la darrera, no és l’adequada. Però, fins ara, el tècnic alemany l’ha anat perdonant perquè té altres jugadors, com Frenkie de Jong, amb fitxes més elevades que encara es rasquen més. El problema i la sort, tot alhora, és que Hansi Flick ha guanyat força. No només davant els jugadors, també davant Deco i el president Joan Laporta. I, si diuen que a la tercera va la vençuda, aquesta vegada volen un projecte que aspiri a més que guanyar una Lliga, és a dir, ser ambiciosos a Europa i la seva Champions.

Per tot això, la neteja sense miraments que duu a terme Flick no perdona res. Va ser molt significatiu que Deco obrís el camí perquè marxés Araujo, la nineta dels seus ulls. Però l’alemany li va dir que això no era una guarderia i s’havia de professionalitzar la defensa. El mateix passa amb Balde. Igual que l’uruguaià, també el català és la nineta dels ulls d’un altre pes pesant al vestidor: Lamine Yamal. Ballaruques, confidències, stories a Instagram i moltes rialles. Però amb això no guanyes títols. La gota que va fer vessar el got va ser la festa Todo al rosa que va organitzar el de Rocafonda pels seus 19 anys, aquest estiu. Més enllà del final de festa al Mas de Sant Lleí, que va acabar a les tres de la matinada, el ritme es va allargar fins a empalmar o ni presentar-se a l’hora per a l’entrenament de l’endemà. I un dels que es va coronar en aquesta manca d’actitud va ser Balde.

Per tot això, Flick pren cartes en l’assumpte. La història es repeteix. En el seu moment, Ronaldinho (i també Deco) van ser sacrificats perquè Leo Messi creixés i no perdés la concentració. Ara, també s’ha de preservar un Lamine que ha d’anar més ben dirigit i no tenir un ambient que li faci perdre la concentració. El tècnic ha de sacrificar tot allò que molesti i posi en perill el projecte. I Flick s’ha guanyat l’autoritat per anar amb el matxet. Endavant!