Hansi Flick va ser la solució de Joan Laporta per calmar un club convuls el 2024, igual que ho va ser Pep Guardiola el 2008. En temps difícils, el president del Barça sempre ha trobat el millor remei per reactivar el Barça. Les seves receptes econòmiques potser no són les millors, o potser sí, almenys per als socis, però Laporta es mou bé en el món del futbol.
Laporta es mou per sensacions. Sap escoltar i el 2021, potser assessorat per Pini Zahavi, ja volia fitxar Flick, aleshores seleccionador alemany. La gestió de Ronald Koeman no el convencia; tampoc Xavi Hernández, a qui veia "molt verd". El president del Barça va cedir a la pressió de l'entorn i va contractar el millor migcampista de la història per superar un moment crític, però mai va creure en ell.
Amb Xavi, el Barça va guanyar la Lliga i la Supercopa d'Espanya la temporada 2022-23, però el tècnic de Terrassa es va estavellar un any després. Aleshores sí, Laporta va activar el fitxatge de Flick, un tècnic tan metòdic com proper i exigent.
Flick va sorprendre pel seu gran coneixement del Barça i va imposar la seva autoritat al vestidor. Va apostar per un futbol ofensiu, amb més vertigen del que estava habituat l'equip, i el Barcelona va guanyar Lliga, Copa i Supercopa en el seu primer any. En el segon, va introduir més pausa i va completar un altre bon any (Lliga i Supercopa) malgrat les menors prestacions de futbolistes clau com Koundé, Balde, Pedri, Lewandowski i Raphinha.
Laporta, avui, està encantat amb el manual de Flick. També, Deco. I els aficionats. Els futbolistes, però, perceben que el tècnic els estreny les femelles després d'un estiu marcat pel gran èxit de la selecció espanyola al Mundial dels Estats Units, Mèxic i Canadà.
Flick sap que està en mans dels futbolistes i ha aprofitat el retorn del Barça a la norma de l'1:1 per canviar algunes peces. No vol símptomes de relaxació a la seva plantilla. Vol jugadors motivats, amb nom. El dia abans de l'estrena a la Lliga, el tècnic va sentenciar Casadó i Fort, i no va tenir manies a assumir una possible sortida de Koundé i Balde.
"Jo podria tenir més amics, però el Barça tindria menys títols", sostenia Valero Rivera en els seus anys com a tècnic del Barça d'handbol. Flick, possiblement, comparteix la filosofia de Valero. Aquest estiu, ha canviat algunes peces. Celebra el fitxatge de Rodri, sens dubte el millor migcentre posicional del món, i ha incorporat futbolistes molt ràpids, potser perquè vol imprimir una marxa més a un equip obsessionat amb guanyar la Champions. La Lliga ja no és suficient.
