Joan Laporta és una persona tan passional com intuïtiva. És un "malalt" del futbol. Potser les seves receptes econòmiques per sanar la crisi del Barça no han estat les millors, o potser sí, però sol encertar amb les seves apostes futbolístiques. Sobretot, en els moments més delicats.
El 2008 i el 2024, en dos moments crítics per al Barça, Laporta va encertar amb els fitxatges de Pep Guardiola i Hansi Flick per rellevar Frank Rijkaard i Xavi Hernández. També va tenir una gran sintonia amb Txiki Begiristain, el seu director esportiu entre 2003 i 2010.
Onze anys després, Laporta va assumir el comandament d’un Barça molt convuls. En crisi. Amb una "motxilla molt pesada", segons ell. Mateu Alemany va ser el seu primer director esportiu. El tracte entre tots dos va ser correcte, però molt menys intens que amb Deco, qui va maniobrar molt bé per ser el màxim executiu esportiu del Barça.
Deco, abans frare que cuiner, ja va tenir un tracte molt proper amb Laporta en la seva etapa com a futbolista. Com a director esportiu, també es mou amb soltura, amb gran discreció. Ha gestionat amb grans encerts uns mercats molt complicats per a un Barça lligat pel maleït Fair Play Financer.
Aquest estiu, Deco ha tingut més opcions. Més diners i menys restriccions, després de tornar el Barça a la norma de l’1:1. L’executiu portuguès sempre treballa amb llums llargues. És encertat en els diagnòstics i molt perspicaç. Els fitxatges de Dani Olmo i Joan García van confirmar l’encert de la seva contractació.
Acabada la temporada 2025-26, Deco va tancar el fitxatge d’Anthony Gordon amb gran celeritat, anticipant-se a la possible marxa de Ferran Torres, que ja intuïa ell. L’extrem anglès no ha estat una ganga (ha costat 70 milions fixos més 10 en variables), però confirma que el director de futbol barcelonista és valent. També va encertar amb els fitxatges de Adeyemi i, sobretot, del jove Bisiwu.
Deco també va reaccionar ràpid a la lesió de Frenkie de Jong i va activar el fitxatge de Rodri, molt celebrat al Barça, per la seva qualitat i experiència. I també per haver rebutjat el Reial Madrid.
Deco vol més. Vol un central esquerrà, sigui Laporte o Lukeba, però necessita un davanter centre top. Al Barça li falta gol. Puny. Sorprèn que hagin marxat Lewandowski i Ferran. Ja se sap que en el futbol, el que més es paga és el gol, però Deco va ensenyar massa les seves cartes. Potser hauria d’haver treballat abans en dues direccions, després de la negativa de l’Atlètic de Madrid de vendre Julián Álvarez, el futbolista més desitjat. Molts han estat els seus encerts, però no pot fallar en l’operació clau, en la seva gran revàlida, sigui amb el fitxatge de Julián, de Mikautadze o de qui sigui.
