He tingut una temptació enorme d'escriure, per mil·lèsima vegada, de Frenkie de Jong. Considero que la gràcia d'una columna d'opinió, però que sempre ha d'aportar informació, és la d'avançar-se a les coses. Ara que tot ha petat, ja em resultaria un joc massa fàcil recrear-me en la desgràcia de l'holandès. Així que ometré que aquesta setmana estigui en els meus pensaments, però només amb una reflexió final: tot el que vam dir i avançar a Culemanía era cert. L'únic que espero és que la capitania se li retiri completament i que ni les votacions el salvin per ser un quart o cinquè capità. Això, si encara segueix al club. Un aspecte que serà del més probable, donada la seva lesió i la seva fitxa. Ningú el vol.
Seguim per bingo! Si abans de l'estiu ens haguessin dit que Marc Cucurella, català a camí d'Alella i Mataró, hagués acabat a Madrid, ens hauria sorprès. Però el seu fitxatge va ser com punxar una vacuna. Ràpida per evitar molts efectes secundaris i tancar boques. En aquest perfil, tot sigui dit, veient com celebrava el triomf del Mundial a Madrid i la integració amb la qual s'obsessiona en tenir a la capital espanyola, molt influenciat per la seva dona, no sorprèn que acabi sent l'abanderat de la pròxima festa de Sant Isidre. Cucurella pot ser el contrast a un equip blanc mancat de jugadors nacionals i que contraresti els antivalors que d'altres, de ben segur, ens oferiran.
A l'altra banda del pont aeri trobem Rodri. No s'amaga i és totalment lícit: encaixa més amb el que representa el Reial Madrid que el Barcelona per la seva espanyolitat. Però pel que fa als valors, potser s'acosta més al Barcelona. L'esportivitat que va mostrar quan va recollir la Pilota d'Or tenia tints de Leo Messi. La capitania i el temple de la final davant l'Argentina amb la Roja era el mateix que el de Xavi Hernández com a jugador. I estar més còmode en una ciutat allunyada del groguisme es constata amb el fet que es nega a tenir qualsevol xarxa social, encara que li pogués reportar un extra econòmic. També la seva parella, Laura Iglesias, passa de fer vídeos recomanant cremes per la cara a Instagram…
En definitiva, Rodri ha vingut per marcar una època. I Deco està protagonitzant el millor estiu de la seva vida. Es treu de sobre el seu enamorat, Ronald Araujo, seguint les directrius de Hansi Flick. Però, alhora, assegura un bon futur al seu amic uruguaià. Es desprèn de Marc Casado, encara que faci mal als blaugrana, però era el millor. Es treu el mort de Ter Stegen. I deixa per al final la cirereta del pastís, un autèntic nou, aprofitant la carambola de desprendre's de Ferran Torres per un bon pessic. I encara queda alguna altra sorpresa. Fa temps que aviso que Jules Koundé no està bé i a la defensa també pot haver-hi alguna altra revolució. Qui deia que l'únic a treballar era un nou? Fa setmanes, també a través de l'Onze d'Esport3, avisava que el mig del camp i la defensa s'havien de moure. I així ha estat.
