Comencem l'agost, falta el retorn de la major part dels internacionals blaugrana i ja tenim una de les incògnites pràcticament resolta: Ferran Torres se'n va del Barça aquest estiu. Per 48,5 milions d'euros.

Les declaracions del jugador no deixaven lloc a dubtes, ja que en les seves entrevistes als Estats Units ha deixat totalment oberta la porta a un traspàs, que el Barça hauria d'aprofitar per fer caixa i, a més, demostrar que la frase de Cruyff que diu que “qui dubti de jugar al Barça ja no ens serveix” està sempre vigent.

Cost d'entendre l'actitud de Ferran Torres envers un club al qual hauria d'estar més agraït, tot i que ja va fer el mateix al València i podria ser comprensible, ja que, després de la sortida de Lewandowski, pot estar dolgut per no haver sonat com el seu relleu, veient com el Barça buscava altres davanters per ser titulars en el seu lloc, però realment, el de Foios mai no ha demostrat prou per a aquest paper.

Flick li ha donat molts minuts i moltes titularitats aquest curs, on Ferran ha demostrat que pot ser el jugador ideal en el rol de davanter revulsiu, però les seves actuacions continuen deixant dubtes, amb sequeres golejadores que un golejador no es pot permetre, i sense acabar de convèncer una afició a la qual li ha passat massa factures pendents a la mínima que ha tingut ocasió.

Les declaracions de Ferran Torres, reclamant que sigui el Barça qui demostri que el vol, allunyen el davanter d'una afició que l'ha correspost però que no sempre l'ha entès, que ha vist gestos en el jugador que estaven fora de lloc, i que en lloc de celebrar gols o victòries estava més pendent de tornar les crítiques als aficionats, oblidant que el Barça va apostar per ell sense cap dubte, i tot el que ha fet per ell Flick i abans Xavi, demanant un gest que el club no té per què fer-li i que no s'ha guanyat.

Amb el gol a la final del Mundial Ferran Torres sap que el seu caché ha pujat (encara que potser ell el veu més alt del que realment és) i és comprensible que ho vulgui rendibilitzar, ja que hem vist diversos casos de jugadors als quals un gol els ha canviat el destí, per tant, si la seva voluntat és anar al PSG amb Luis Enrique que així sigui, que sigui clar i que els francesos assumeixin el traspàs que correspon, ja que el Barça també ha de rendibilitzar el bon moment del seu jugador aconseguint una bona suma pel seu únic davanter centre fins ara.

Al final el seu rol al Barça seguiria sent el de revulsiu o suplent, per tant és igualment comprensible que el jugador vulgui marxar a la recerca d'un bon contracte i més minuts, igual que ho és que el Barça vulgui aconseguir un bon traspàs aprofitant el moment, convertint Ferran Torres en la venda dolorosa que permeti el fitxatge d'un nou il·lusionant que els blaugrana necessiten i que no és Ferran.

Pot fer mal veure certa actitud d'un jugador envers un club al qual no ha demostrat el cost del seu fitxatge, que va apostar i segueix apostant per ell, però les carreres futbolístiques són així, igual que el Barça no denunciarà el PSG per un cas que s'assembla i molt al de Julián Álvarez i l'Atlètic, sinó que toca negociar un bon traspàs perquè el jugador surti del club, encara que cadascú tria la manera en què vol marxar o vol que la gent el recordi, per tant si vol marxar, és tan fàcil com dir-ho a qui correspon directament sense embuts.

I parlant de semblances, el cas de Ferran s'assembla i molt al de Salma Paralluelo, futbolista que aquest estiu ha deixat el Barça femení per fitxar per l'Olympique de Lió, una jugadora que va ser una aposta del conjunt blaugrana quan encara no era una gran jugadora, que va estar temps lesionada i que, de cop, va preferir marxar i no renovar el seu contracte, un cas semblant al d'un Ferran que va arribar al Barça amb un alt cost, sense tenir la consideració d'estrella, i al qual el club ha aguantat sequeres golejadores de mesos, i gestos o factures envers una afició amb la qual no acabava d'encaixar, per, de cop, marxar al PSG aprofitant el Mundial, casos on es pot entendre que una part de l'entorn i el club es puguin sentir molestos.

Que un únic gol no ens faci perdre el nord, sinó rendibilitzar una situació el final de la qual està escrit, ja que si el jugador vol marxar el que toca és negociar amb el PSG i aconseguir un bon traspàs, per sobre dels 50 milions d'euros i evitant certs aires de grandesa que no s'ha guanyat.

Doncs qui dubti de jugar al Barça ja no ens serveix, i el que segueix tocant és tenir un gran davanter centre il·lusionant, que el traspàs de Ferran Torres pot ajudar a fitxar, ja que la seva venda està més que clara, i perquè ell així ho vol.