Ronald Araujo porta molts estius salvant-se per la campana. Hansi Flick, des que el va conèixer, sabia que havia de comptar amb ell perquè la defensa blaugrana sempre presenta alguns buits. Però la disciplina i les maneres d'Araujo mai han convençut el tècnic alemany.
Treure's de sobre el mort de Ronald Araujo no era una tasca fàcil. Deco, que sempre ha volgut tenir l'uruguaià al seu equip, li va permetre i li va jurar —millor dit, li va prometre— una bona fitxa salarial. Per això, desprendre's d'Araujo era molt complicat: la seva nòmina era una de les millor pagades de la plantilla blaugrana, tot i ser suplent, valgui la redundància.
Tot això ha comportat que, estiu rere estiu, Ronald Araujo s'hagi salvat per la campana. Una nòmina astronòmica pel que és, sumada a una capitania que va adquirir sense que encara ningú entengui massa bé per què. Sí, és un jugador estimat per alguns companys, però en cap cas té el coratge ni l'actitud d'un capità.
En aquest exemple de capitanies que no s'entenen, també podríem trobar la de Frenkie de Jong, però això és un capítol a part que en aquesta humil columna ja s'ha explicat alguna que altra vegada.
Tornant a Ronald Araujo, la seva actitud en els últims partits de Lliga no va convèncer Hansi Flick. El tècnic fins i tot va arribar a descartar-lo per a la titularitat. A això s'hi van sumar episodis en què Araujo no es va presentar a determinats entrenaments amb els requeriments i les exigències que demanava el míster. Tot plegat ha provocat que el desgast entre tots dos sigui encara més gran.
Finalment, Deco, que sempre ha volgut assegurar-li a Araujo un bon present i un bon futur, l'ha derivat a un club amb molta història a la Premier League. I, al final, tot això també ha acabat convencent Ronald, a qui igualment se li garanteix una bona nòmina salarial, que era precisament la pedra del camí que tant costava apartar.
A partir d'aquí, Hansi Flick respirarà una mica millor la pròxima temporada. S'ha tret de sobre un jugador que no li rendia al camp, però tampoc fora d'ell. Un futbolista amb unes actituds molt impròpies d'algú que ha de defensar els colors blaugrana i, sobretot, molt impròpies d'un capità.
Fins aviat, Ronald Araujo. I que et vagi bonic.
