Passa’t al mode estalvi
Julián Álvarez y Ferran Torres en un fotomontaje
Parlem del Barça

De Torres a Julián passant per Rodri

Publicada

Quan la Pilota d'Or 2024 i millor jugador del darrer Mundial ha menystingut la possibilitat d'anar al Reial Madrid i ha assenyalat el Barça com el seu preferit per deixar el City (posem que parlo de Rodri), el mercat de fitxatges ha rebentat les seves costures. Amb un Reial Madrid ferit, la renovació de Vinicius i la contractació de Diomande han passat a un segon pla. El cop ha estat històric perquè Rodri no era un cromo més de la col·lecció, sinó que havia de ser un jugador bàsic i imprescindible des que se'n van anar Modric i Kroos.

Ara mateix, el Reial seguirà una temporada més (i en seran tres, si no hi posa remei) sense director de joc i sense davanter centre per a l'alta competició, tot i el fitxatge del encara inexpert Espí per suplir Gonzalo, traspassat al Fulham d'Arbeloa.

Dubto que la situació sigui del gust de Mourinho, tot i que res convida a pensar que substituirà la seva habitual tàctica agressiva de la “puntada endavant” per un futbol més pausat i elaborat, en què Rodri havia d'exercir de director. Sense ell, l'equip seguirà sense cap, ja que Valverde, Tchouaméni i Camavinga no generen ni la meitat de futbol que aquell.

Després del flirteig de Rodri amb Enrique Riquelme, el rival de Florentino Pérez a les eleccions a la presidència del Reial Madrid, es donava per segur que Rodri quedava fora de l'òrbita del club. Però un gir inesperat de guió, per la pressió popular i mediàtica, va propiciar un acostament que, a l'hora de la veritat, ha trencat el mateix Rodri quan, a contracor, al club blanc estaven preparant una oferta pel jugador. Com a detall addicional, en la darrera auditoria apareixia el Barça com a morós, per impagament al City de més de 13 milions, pel traspàs de Ferran Torres fa ja quatre anys.

Ara la pilota està a la teulada del Barça, que haurà de pactar amb el City l'import del traspàs en un moment no tan boyant econòmicament i en plena ofensiva per Julián Álvarez, el preu del qual no baixarà dels 100 milions. És l'altra cara d'una moneda en què alguna jove promesa blaugrana, com Bernal, serà el principal perjudicat.

El futur de Torres

Paral·lelament, Laporta i Deco hauran de lidiar aquest agost amb el futur de Ferran Torres. Qüestionat des que va arribar, el valencià ha hagut de viure tres anys a l'ombra de Lewandowski, per la qual cosa ha patit una permanent discontinuïtat en les alineacions, que és el pitjor que li pot passar a un futbolista, sobretot si el seu lloc de treball és l'àrea, ja que sempre se'l jutjarà pel seu grau d'encert davant la porteria.

Tenir a la plantilla Torres, l'autor d'un gol que ha decidit un títol Mundial (com va passar amb Iniesta el 2010), és un privilegi. Si, a més, el millor jugador jove de l'esdeveniment ha estat un altre integrant de la plantilla, com Cubarsí, és insòlit. Però, si afegim que nou jugadors formats a la Masia eren a les llistes dels dos finalistes, és una pluja de prestigi. A més del possible fitxatge del laureat Rodri.

Vull dir amb això que al Barça hauria de viure aquest estiu un estat permanent de festa major per tants èxits que han despertat l'admiració, no exempta d'enveja en alguns casos, des de simples aficionats fins als alts estaments del futbol.

D'aquesta festa major, res per ara. El culebrot de l'estiu s'ha centrat en la possibilitat que Ferran se'n vagi al PSG o a un altre club, tant per la seva incomoditat, en haver estat qüestionat des que va arribar, com també, pel que sembla, per aquesta clàusula de 8 milions d'euros que el Barça haurà de pagar al City, en cas de prolongar-li el primer contracte (entre parèntesis, aquest contracte no és herència de Bartomeu).

Per acabar d'arreglar l'assumpte, el club segueix decidit a fitxar un davanter com Julián Álvarez, taxat en més de 100 milions i que, en la seva segona temporada a Espanya, va aconseguir 8 gols a la Lliga, quatre d'ells a pilota aturada, mentre Ferran en va aconseguir 16, tots de jugada, a un gol de distància de Mbappé, sense penals i amb la meitat de minuts jugats respecte a aquest.

Després de l'adéu de Lewandowski, la sortida de Torres suposaria un cop dur si no arriba Álvarez. Hansi Flick, que es conforma amb tot, haurà de fer màgia per solucionar el sudoku que se li ve a sobre. Per si de cas, als entrenaments diuen que està assajant un sistema amb un fals nou: Fermín, Olmo o el mateix Lamine.

Comprar Álvarez i Rodri i renovar (és a dir, millorar) el contracte a Torres no sé si podrà digerir-ho la precària situació econòmica del Barça, que ha inflat més els seus deutes en recórrer a una emissió de bons, per 210 milions, perquè sembla haver arribat al sostre de la seva capacitat creditícia.