Culers, quina temporada ens espera. És impossible no traçar paral·lelismes amb la generació daurada del Barça de 2009-2012. Si el Barça acaba fitxant Rodri tindrà el Busi-Xavi-Iniesta de 2026 amb Rodri-Pedri i Olmo. Robar-li al Madrid la peça que més necessita seria un cop mestre al conjunt blanc, que acaba de fer el fitxatge més car de la seva història per firmar un substitut de Vinicius.
Fitxar Rodri donaria al Barça un impuls enorme al centre del camp, a més de contractar un dels grans favorits a guanyar la Pilota d'Or. I si finalment es fitxa Julián Álvarez, s'apuntalarà una plantilla que, sense l'argentí, també és candidata a guanyar-ho tot aquest any. En definitiva, una masterclass als despatxos.
El Barça té futbolistes de talla mundial a totes les posicions i un grup sòlid de jugadors que es coneixen, s'entenen i s'estimen. Tenir a l'equip vuit Campions del Món dona un valor afegit a la plantilla que es notarà segur en el proper curs.
El Mundial ens obre els ulls
El Mundial dels Estats Units, l'aparador més gran de l'esport rei, ens ha deixat alguns missatges clars. El Barça té el lateral dret indiscutible de la semifinalista, França. Jules Koundé, al seu màxim nivell, és un jugador amb pocs competidors a la seva posició.
El Mundial també ens ha demostrat que Pau Cubarsí és un dels millors centrals del planeta i, sens dubte, el que té més projecció. Hem normalitzat que el de L'Estanyol jugui al FC Barcelona però té un valor de mercat de 100 milions (el més valuós del món), és el millor futbolista jove del Mundial i està al primer esglaó del podi de centrals, a l'alçada de Saliba, Magalhaes o el Cuti Romero.
Una altra de les conclusions que ens deixa la Copa del Món és que Pedri va arribar cansat, però és un crac d'època que només té 23 anys. Olmo farà un pas endavant, després de demostrar de nou amb Espanya que és un dels millors mitjapuntes del planeta. És l'any de la seva consolidació a l'onze blaugrana. Per descomptat el Barça compta amb Lamine Yamal, el jugador més valuós del món, per liderar el projecte de Flick.
Xut d'autoconfiança
A tots ells cal sumar-hi el cor de Gavi, la solvència d'Eric García i un dels millors porters del món, Joan García, que al Mundial no ha pogut demostrar que és el millor porter del moment.
Per a tots ells la temporada arrenca amb un xut d'autoconfiança insuperable. Són Campions del Món i en grans escenaris, aquesta condició pesa. Li pesava al Madrid a les eliminatòries de Champions (no era la mística del Bernabéu, eren futbolistes que creien en ells mateixos). I els pesarà als jugadors culers quan surtin a competir per Europa. Mai més tremolaran les cames davant el Chelsea, el Bayern o el PSG, ja que el grup que lidera el vestidor ara se sent superior a les estrelles d'aquests equips. Pedri, Lamine, Olmo o Cubarsí són millors que Kane, Dembelé, Vitinha, Olise o Mbappé. I ho han demostrat al camp.
El mateix li va passar a la generació de 2010 i encara ho recorden els Campions del Món. Guanyar el trofeu daurat et dona una sensació d'imbatibilitat que ajudarà el Barça a Europa. És l'efecte Julio Iglesias: ets campió del Món, i ho saps!
A l'espera de Rodri i Julián
Tàcticament, Flick i Deco han treballat per tornar a un Barça intens, arrollador, com el que vam veure la primera temporada de l'alemany. Per això s'han fitxat peces per rellançar la pressió com Gordon i Adeyemi. El missatge és clar: que tots corrin i Lamine Yamal jugui. No sona malament, oi?
Sense fitxatges, recuperant un Raphinha similar al de 2024, amb el grup de Campions del Món, els traspassos que s'han fet i aplicant bé la idea de Flick, el Barça opta a tot. Si fitxa Rodri i Julián Álvarez serà la millor plantilla d'Europa sens dubte.
