Ja a l'aeroport, rumb a l'Ajax, el bo de Ter Stegen tenia la cara de dir que l'acord amb el Barcelona encara no estava tancat. Normal, el porter alemany fa temps que va prendre un pols personal al club en el terreny econòmic i no ha perdonat ni un euro. Potser, amb aquesta manera d'actuar, ha fet escola i qualsevol jugador pot utilitzar el rebombori mediàtic per prendre el pols al club. Qui s'ha pres al peu de la lletra les instruccions de l'alemany és Ferran Torres. Igual que tots, al cap i a la fi, encara en vol més.
Lícitament, el valencià vol amortitzar el seu gol de suplent al Mundial que va fer guanyar a Espanya. Això no és nou a Can Barça. Sergi Roberto va amortitzar el gol de la mítica remuntada davant el PSG que el va portar a passar els seus millors anys al club dels seus somnis i fins i tot ser un dels capitans. Però, a diferència de Sergi, el 9 actual agafa el camí del primer altre exemple per anar a una guerra on algú guanyarà i algú perdrà.
Recentment, Ferran ha signat un contracte comercial milionari com a imatge de la marca de roba esportiva Under Armour. I, precisament, el CEO d'aquesta companyia és qui l'acompanya a fer el passeig mediàtic per les Amèriques com si fos LeBron James. Lluny de l'entorn del club i com un gall en solitari, es dedica a dir que necessita que l'estimin més, és a dir, que li paguin més, per seguir al Barça. Des de la capital catalana, de moment, cas omís. Deco i Hansi Flick estan d'acord que han de reforçar aquesta posició, igual que el mig del camp amb el cas Frenkie de Jong. Però el com és importantíssim. Ferran Torres té una de les fitxes més elevades actualment de l'equip. Perquè se senti estimat, ha de cobrar més que un titular com Raphinha? Els plans de Flick per a ell, fins ara, han estat tenir-lo de suplent. Un suplent cobra més que un titular?
La desesperació no pot regnar en la planificació tècnica. Si amb Messi, en el seu moment, ens va quedar clar, segons el president actual, que ningú era insubstituïble perquè el club està per sobre, encara està més per sobre d'un futbolista que tampoc ha marcat diferències fins ara al club. Tothom té dret a jugar les seves cartes. El Barcelona, també. Però, acabi com acabi la partida, Ferran ja ha perdut l'estima del barcelonisme.
