Ter Stegen va entrar amb la seva nova parella, Ona Sellàres, a les instal·lacions blaugrana aquesta setmana. La imatge del porter alemany continua sense convèncer i es vol fer veure en moments on ningú el reclama ni l'espera. Tampoc va semblar gaire professional entrar amb la parella de copilot i que aquesta sortís sola amb el cotxe oficial del club. Però bé, no cal posar-se finos ni estrictes davant d'altres coses molt més greus que no es respecten a nivell d'imatge.
El que és evident és que es fa notar i segueix, un any després, prenent el pols al club al qual no pensa perdonar ni un euro del seu contracte. El més aberrant és que continuï venent el seu compromís amb els colors blaugrana. Hipocresia al límit.
A partir d'aquí, tots sabem i, especialment Hansi Flick, que el porter alemany és una pàgina totalment passada de la història del Barça. Ni de segon, ni de tercer. En el moment que es va lesionar, va deixar d'entrar en els plans per sempre.
I què queda? Un Wojciech Szczesny de 36 anys que, més enllà de la gràcia que pugui fer a alguns fent un puro, és un jugador 100% compromès, que rendeix molt bé i entrena al màxim nivell. Però va venir per apagar un foc i s'ha quedat, encara que ja no sigui tan convincent pels seus últims partits disputats.
El que el club s'ha de preguntar és si, realment, la màxima preocupació que hi ha ara és trobar un segon. La resposta tira més cap al no. El polonès pot ser un bon segon i fins i tot tercer. I el recanvi de Joan García s'ha de trobar a la Masia, de la mateixa manera que aquesta tasca també s'assumeix sense complexos per a altres posicions dins del camp. Iker Rodríguez apunta maneres, el míster ja comença a mirar-lo amb bons ulls i té, com és lògic, el suport de tot el staff de porters per donar-li l'empenta necessària. En èpoques de poc pressupost és quan ha sortit el millor d'aquest club. I amb la porteria, l'acció i reacció ha de passar també pels de casa.