Ningú es mou com Laporta entre bambolines. Veure el president del FC Barcelona una setmana sencera al costat de la Real Federació Espanyola de Futbol (RFEF), donant suport a la selecció espanyola, ha generat sensacions trobades entre molts culers independentistes.

Però Laporta, que fa molts anys que està en això, passa del què diran i de les crítiques. Sabia que la final del Mundial era un cartell publicitari a escala global per al Barça. Primer, pels vuit jugadors blaugrana que juguen amb Espanya i que, automàticament, augmenten el seu valor de mercat en aixecar la Copa del Món. Segon, perquè els jugadors agraeixen que el seu president els mostri el seu suport in situ. Tercer, perquè es tractava de la final de la Masia, en què les dues estrelles (Leo Messi i Lamine Yamal) s'havien format a l'escola blaugrana. També va ser una manera d'intentar apropar-se a Messi, per a qui va tenir paraules afectuoses a la prèvia de la final.

Al costat de Tebas i Infantino

I quart, i el més important, perquè Laporta ha decidit posar-se al costat de les institucions del futbol en benefici del bon govern del club. A Nova York, Laporta ha mantingut reunions al més alt nivell amb la FIFA i ha conviscut de prop amb la RFEF. El dia previ a la gran final, el Barça i el seu president van ser aclamats, vitorejats i abraçats a Little Spain per Rafael Louzán, el president de la RFEF, mentre que Butragueño, més representant propi que del Reial Madrid, va passar desapercebut i va quedar en un segon pla. La conclusió és clara: el Barça està a primera fila i el club blanc ni hi és ni se l'espera.

Laporta també va estrènyer llaços amb Tebas la nit anterior a la gran final i va conversar amb Rodríguez Uribes, president del Consell Superior d'Esports, organisme depenent del Govern d'Espanya. Deco, que ha passat l'estiu movent-se pels Estats Units, també s'ha reunit amb diferents figures del futbol al país que ha concentrat tota l'activitat de l'esport rei.

Hi ha hagut moltes crítiques pel suport de Laporta a Espanya, però el president era on li tocava i fent el que havia de fer: donar suport als seus vuit jugadors, que avui són campions del món, i a la federació de la qual depèn el club. Un encert total de Laporta.

El fitxatge d'Adeyemi

En una altra nota... Per què Adeyemi? El Barça va sorprendre amb el seu fitxatge, quan no entrava en cap quiniela. Aquests són alguns dels motius de la seva incorporació. En primer lloc, el club el tenia tancat per a l'any vinent a cost zero. Tanmateix, el jugador havia tingut pocs minuts durant els últims sis mesos i tot apuntava que jugaria encara menys la propera temporada. Per això es va decidir avançar l'operació.

En segon lloc, reforça les dues bandes, no només una, i a més cobreix una possible sortida de Roony Bardghji. A més, aporta una solució davant de qualsevol imprevist. Raphinha ja té 30 anys i al club calculen que, en una o dues temporades, podria sortir. La intenció és mantenir-lo aquest curs. Una cosa semblant passa amb Ferran Torres: se li vol oferir la renovació, però si finalment decideix marxar, la posició quedaria coberta. I, finalment, al club consideren que pagar 22 milions d'euros fixos més 7 milions en variables suposa un preu inferior al seu valor de mercat.