Al davanter anglès, Gary Lineker, més enllà del seu passat blaugrana, se'l coneix per ser autor d'una cèlebre frase que va pronunciar a la dècada dels noranta després de perdre una eliminatòria de l'Eurocopa davant Alemanya: "El futbol és un esport que juguen onze contra onze, però que sempre guanya Alemanya". Una profecia que el pas del temps s'ha encarregat de desmentir categòricament: els alemanys porten dotze anys sense guanyar un Mundial i trenta sense fer el mateix a l'Eurocopa.

De fet, en aquests temps que corren, l'única selecció que encaixaria a la perfecció en la profecia de Nostradamus Lineker és Espanya. No hi ha cap país que exerceixi un monopoli semblant en el futbol mundial, i encara menys durant tant de temps. Espanya no només és l'únic país que ha guanyat dos Mundials al segle XXI (2010 i 2026), sinó que també és la vigent campiona de l'Eurocopa (2024), dels Jocs Olímpics (2024), de l'Europeu sub-19 (2026) i del Mundial femení (2023) i la Lliga de Nacions femenina (2025).

Però el pitjor de tot per a la resta de països, no és només la derrota que pateixen cada vegada que juguen contra el combinat espanyol, sinó la suficiència amb què són superats. Guanyar un Mundial encaixant només un gol en vuit partits demostra que estem davant una rendició general i sense condicions, gairebé pitjor que la que va signar França davant Alemanya al vagó de la Compiegne durant la Segona Guerra Mundial.

Encara més humiliant, si cap, va ser el pas dels nois de la sub-19 en l'últim Europeu, celebrat a Gal·les, on van marxar del torneig sense haver encaixat ni un gol, superant Alemanya (2-0) a la final sense gairebé despentinar-se.

Gran culpable d'aquest escenari idíl·lic que viu Espanya és, sens dubte, el FC Barcelona, el proveïdor per antonomàsia de jugadors, tant en el masculí com en el femení. La fórmula de La Masia triomfa al món, com bé es va encarregar de recordar la FIFA, lliurant el premi a millor jugador jove del Mundial a Pau Cubarsí, i destacant Lamine Yamal i Leo Messi com les grans estrelles de la final. Altres guardons, com el d'Unai Simón com a millor porter, podrien ser més discutibles, sobretot tenint en compte que el porter de l'Athletic només va fer quatre intervencions en tot el torneig.

I parlant de la FIFA, Gianni Infantino faria bé de donar una volta de rosca als propers tornejos internacionals per intentar donar una mica de vidilla a l'assumpte i no convertir aquest esport en una dictadura de la Roja, que acabi avorrint a propis i estranys. Sota aquesta premissa, jo proposaria a la resta de federacions la possibilitat que Espanya jugui el proper Mundial, on per cert també és un dels amfitrions, amb dos jugadors menys. I dic dos, perquè només un tampoc seria de gaire ajuda, ja que prescindint del porter, Espanya seguiria tirant endavant els partits: no li xuten a porta ni per casualitat. Amb dos menys, almenys, la FIFA s'asseguraria d'equilibrar els partits d'Espanya, fer-los més entretinguts i que hi hagués una mica més d'incertesa en el resultat final.