Espanya ha aconseguit crear un grup sòlid, estable i, sobretot, unificat. Això és pel bon rotllo que desprenen entre ells i que, tot i ser diferents, s'entenen a la perfecció. No és un col·lectiu de grans estrelles a cada línia, potser excepte Lamine Yamal i un mig invisible Pedri, però actuen com un equip. Aquesta és la clau per guanyar avui França a semifinals, que també celebra el seu 14 de juliol personal, amb el seu Dia de Festa Nacional.
Però darrere de tot això, el més poderós és els diners. Estem parlant que aquesta selecció pot acabar donant més d'un milió d'euros a cada jugador, més enllà dels patrocinis. I, davant d'aquesta quantitat de diners per poc més de 15 dies, qui pot portar-se malament? Espanya és una de les federacions de futbol que millor paga els seus jugadors, més enllà dels premis que s'enduen per arribar a una fase o una altra o el que la mateixa FIFA decideix abonar. Per tot això, la motivació econòmica és una de les claus per guanyar i seguir guanyant. Tenen talent, és veritat. Però no menys cert és que tot això es reforça amb unes quantitats ingents que no sé si casen amb la situació econòmica i global que vivim tots nosaltres.
Més enllà d'aquesta motivació, hi ha també la part comercial de tota aquesta història. Veure Lamine Yamal amb la seva imatge en mida gegant penjada d'un taxi a Nova York és el millor exemple de la jugada mestra d'aquesta selecció, que té el millor màrqueting possible. Si bé és cert que Lamine no ha format part de l'elenc de jugadors que ja ha protagonitzat el videoclip de Shakira amb el seu Dai Dai per animar el Mundial, la bèstia que representa el jugador blaugrana va ‘a la seva bola’ i sense cap necessitat de generar sinergies addicionals per incrementar els seus beneficis. La passió pel futbol es viu a tot el món: des dels freds noruecs fins als llatins d'Uruguai o Paraguai, però l'empatia dels jugadors depèn de l'impuls que donin les seves pròpies institucions i el carisma que tinguin ells. I, en això, Espanya ha guanyat la partida a França i a la resta de rivals. Amb permís de Leo Messi. Òbviament.
