Comença l'enèsim mandat de Joan Laporta a la presidència del Barça, després de la interinitat de Rafa Yuste, que es postula com a futur candidat i la victòria electoral del nou president el passat mes de març.

La victòria de Laporta va ser incontestable, deixant totalment KO el projecte de l'opositor Víctor Font i donant pas a un nou mandat, amb molts reptes importants i amb la difícil missió de buscar un relleu al president i l'obligació de governar un club divers, comptant amb les aprovacions necessàries a les assemblees.

Sense cap dubte, un dels grans reptes d'aquesta etapa és el Spotify Camp Nou, on el club ha de finalitzar la seva faraònica obra i tornar a una normalitat que sembla llunyana, encara que per aconseguir-ho caldrà aprovar un nou crèdit i tornar uns mesos més a Montjuïc, circumstància que es va negar fins a l'extenuació durant la campanya però que ara ja s'ha reconegut.

La primera obligació serà aprovar aquest crèdit mitjançant assemblea, una eina que ha de ser més utilitzada i de millor manera, com s'hauria d'haver utilitzat per a la modificació del projecte del Camp Nou, el canvi d'himne o la creació de la mascota, demostrant que el Barça és un club propietat dels seus socis i profundament democràtic.

La primera polèmica d'aquest nou curs no s'ha fet esperar; ja que aprofitant la venda dels abonaments de temporada de l'estadi s'ha intentat expulsar els abonats de Montjuïc, encara que la pressió social després del que ha passat ha obligat la junta directiva a recular. Malgrat la rectificació, fa mal que, després de tres temporades d'obres, sent fidels a l'exili de l'equip, on la gran majoria d'abonats han donat l'esquena al club per mera comoditat i, després de les promeses de la junta que els abonats de Montjuïc es mantindrien fins al final de les obres, el primer intent hagi estat expulsar-los.

Potser amb el soci s'ingressa menys diners, però aquest club és dels seus socis i tal com es va prometre en campanya, el Barça ha de continuar sent sempre de la seva massa social, que ha d'estar sempre al centre de la vida i actuacions del club, per això costa entendre el que ha passat amb els abonats de Montjuïc i, a més, per què el club ha posat tan pocs abonaments a la venda i ho ha restringit tant als socis, encara que es guanyi més amb el ticketing.

El que és segur és que amb la tornada a Montjuïc la pròxima temporada, els més fidels tornaran a estar al peu del canó, encara que un cop instal·lada la coberta i amb el Camp Nou a ple rendiment, aquests mateixos socis deixaran de comptar i estar presents, tornant a la complicada i lentíssima llista d'espera per aconseguir un abonament a l'estadi de Les Corts, una eina que s'ha de prioritzar, actualitzar i dotar-la de més transparència.

Amb la campanya ja acabada hem pogut comprovar com l'equip femení ha perdut diverses de les seves jugadores més importants; baixes molt sensibles a l'equip de Pere Romeu, que farà pocs fitxatges i se centrarà en promocionar les joves de la Masia que tindran la seva gran oportunitat.

Fa mal veure com algunes de les grans jugadores abandonen el vaixell, diverses cap a equips de l'antiblaugrana Michele Kang, el que obliga el club a moure fitxa per continuar sent un referent en futbol femení i, a més, a demostrar que el projecte del femení no és només un eslògan electoral sinó una convicció d'un club que ja ho té com a part del seu ADN.

Més difícil encara és la situació en el bàsquet, una secció que ha perdut el seu gran comandant com era Xavi Pascual, un moviment que costa molt d'entendre, ja que aquest projecte havia d'estar liderat per ell, i també per la quantitat de baixes i de no arribades que està patint la secció.

S'han promès canvis a l'organigrama, però també cal garantir un canvi d'etapa i model, que torni el Barça on li correspon, mentre el club camina cap a la construcció d'un nou pavelló, que a dia d'avui és només un somni, mentre la secció penja d'un fil i sembla no tenir rumb.

El Barça no es pot permetre no tenir un equip de bàsquet d'acord amb la institució, un dels motors d'aquest club i lluitant per tot, amb una Masia que garanteixi relleus generacionals, i una entitat que continuï treballant perquè també l'equip femení sigui una realitat, una cosa que sembla que s'ha oblidat després de les urnes.

Les seccions seran una altra de les batalles pendents, amb canvis importants en handbol i hoquei, on la fulla de ruta, l'organigrama i la planificació prenen més importància que mai, ja que en handbol el repte és continuar guanyant tot i les baixes sensibles que té l'equip, mentre que en hoquei encara costa d'entendre el que ha passat, en una temporada per oblidar, i amb decisions incomprensibles a la plantilla.

Queda pendent continuar incrementant la presència del femení a les seccions, crear-ne d'altres de noves com waterpolo, hoquei herba o, aprofitant l'estirada mediàtica del Tour a Barcelona, la de ciclisme, decisions que demostrin que el Barça és més que un club, que creu en els diferents equips i que, a més, és dels seus socis, l'actiu més important de l'entitat i el seu major repte.