L'enrenou generat al voltant de Julián Álvarez i la hipotètica denúncia de l'Atlètic contra el Barça deixa una sensació difícil d'evitar: la d'un club que reacciona més des de la frustració que des de la maduresa. Si un futbolista considera que el seu cicle ha acabat i que el seu futur passa per un altre projecte, la resposta hauria de ser escoltar, negociar i actuar amb professionalitat. Tot el que s'allunyi d'això transmet una imatge de debilitat.
Des de la perspectiva blaugrana, costa entendre l'enuig matalasser. Al cap i a la fi, és normal que un jugador amb ambició esportiva vulgui competir al màxim nivell i vestir la samarreta d'un club amb la dimensió, el palmarès i el prestigi del Barça. Això no és una falta de respecte cap a l'Atlètic; és simplement la realitat del futbol. Els grans jugadors sempre aspiren als escenaris més grans.
Per això, determinades reaccions recorden més a les d'un nen petit que s'enfada quan li treuen una joguina que a les d'una entitat consolidada. Ningú obliga un futbolista a voler marxar ni a buscar nous reptes. Si Julián Álvarez prefereix un projecte que considera més atractiu, la resposta no hauria de ser una rebequeria institucional, sinó acceptar que, en el futbol, els jugadors també trien el seu destí.
L'Atlètic faria bé de començar a buscar-li un substitut a Julián.
La cabra està encesa
S'acaben els adjectius. Cada vegada que sembla que Leo Messi ha arribat al sostre de la seva llegenda, l'argentí troba la manera de construir-ne una de nova. Contra Àustria signava un doblet, amb exhibició i lideratge absolut, tot i haver fallat un penal.
Amb cinc gols, Messi és el màxim golejador d'aquesta Copa del Món però això és gairebé una anècdota al costat del que realment importa: ja és el màxim golejador de la història dels Mundials després de superar Miroslav Klose. Un rècord més. Un altre mite que cau als peus d'un futbolista que fa anys que competeix contra la història i contra ell mateix.
I tot això amb 39 anys. Trenta-nou. Una edat en què la majoria de futbolistes fa temps que han deixat l'elit o sobreviuen amb dificultats. Messi, en canvi, continua decidint partits i condicionant rivals. Per això costa no pensar que, si volgués, encara tindria lloc al Barça actual. Potser no com a titular indiscutible. Potser no jugaria tots els partits. Potser no seria una peça fonamental. O potser sí perquè és Messi.
Messi caminant segueix sent millor que la majoria de companys i rivals. Quan Messi s'ho proposa, és capaç de fer el que vol, quan vol i contra qui vol. És un extraterrestre. És el millor de tots els temps. I espero que, a hores d'ara, ningú torni a posar-ho ja en dubte.
Espanya ja guanya i convenç
La selecció espanyola va dissipar molts dels dubtes que havia generat en el seu debut davant Cabo Verde. El contundent 4-0 contra l'Aràbia Saudita no només va servir per recuperar confiança, sinó també per confirmar que les decisions de Luis de la Fuente, aquesta vegada sí, van ser encertades. La revolució a l'onze va donar els seus fruits i diversos futbolistes van aprofitar l'oportunitat per reivindicar-se.
Entre ells, és impossible no destacar Lamine Yamal. El jove talent blaugrana només va necessitar 45 minuts per deixar el primer gran cop sobre la taula en aquest Mundial. Desequilibri, personalitat, velocitat, gol i aquesta facilitat per generar perill cada vegada que toca la pilota. Va oferir pinzellades del futbolista diferencial que està destinat a ser i se'n va anar deixant unes sensacions excel·lents.
Tanmateix, l'altre gran protagonista va ser Mikel Oyarzabal. El davanter basc va signar un doblet i una assistència i va tornar a demostrar una realitat que sovint passa massa desapercebuda: és un davanter d'elit. Fa anys que manté un rendiment altíssim, marca diferències en els moments importants i ofereix una regularitat que ben pocs futbolistes poden garantir. Potser jugar a la Reial Societat i no en un dels grans d'Europa fa que, sovint, no rebi tots els elogis que mereix.
Precisament per això, i atès que la seva clàusula és de 75 milions d'euros, Oyarzabal podria ser una alternativa molt interessant per al Barça si finalment Julián Álvarez no acaba arribant. Per qualitat, experiència, compromís i gol, el basc continua demostrant que està preparat per fer el salt a un gran si li arriba l'oportunitat.