No s'ha aconseguit una altra Lliga amb 100 punts, però la sisena derrota en la present Lliga ens va oferir una altra cara encara millor que la que ens hauria ofert igualar un rècord de puntuació a la Lliga, atribuïble al malaurat Tito Vilanova. La bona nova va ser que a Mendizorrotza, davant l'Alabès, Hansi Flick va donar l'alternativa a una altra delicatessen de la Masia. Aquesta vegada va ser un defensa central, anomenat Álvaro Cortés, saragossà, amb cinc anys d'experiència en el futbol formatiu del Barça. La primera impressió que ens va oferir Cortés va ser excel·lent, amb la serenor pròpia d'un veterà, bona tècnica amb totes dues cames i també domini per alt, que és un aspecte que la plantilla ha de millorar.
Cortés va ser el tretzè canterà que ha fet debutar el tècnic alemany en les dues temporades que porta com a responsable del primer equip. Tres dies abans del partit de Vitòria, Flick va alinear davant el Reial Madrid vuit jugadors de la pedrera, dels 16 que van estar al camp, per rematar la victòria en la seva segona Lliga consecutiva. Van ser Cubarsí, Balde, Bernal, Casadó, Gavi, Fermín, Éric i Olmo, als quals s'hi hauria afegit Lamine Yamal si no hagués estat lesionat.
Anem cap a la quadratura del cercle amb la pedrera? L'aparició de Cortés suposa un pas qualitatiu important, ja que es tracta d'un jugador amb una complexió física avantatjada, amb 1,90 metres d'alçada, que trenca la rutina de jugadors baixets, però de gran qualitat, que han arribat al primer equip en els últims temps, excepte Marc Bernal, que fa la mateixa alçada que Cortés.
El Barça B, que dirigeix Juliano Belletti, no ha aconseguit recuperar la categoria que va perdre fa un any. No importa. Més important serà que Cortés, com la resta de canterans que ha fet debutar Flick, com Espart, aconsegueixi afiançar-se al primer equip. Un jugador capaç de fer oblidar Íñigo Martínez, i a cost zero, seria aigua beneïda per a la malmesa economia del club, que camina cap als sis anys sense complir amb el Fair Play financer i la norma de l'1:1.
Només a base de vendre patrimoni (drets de televisió i seients vip, entre d'altres) es va aconseguir fitxar, per exemple, Lewandowski i Koundé. Però tal dispendi, unit a la devaluació dels actius, inclosa la plantilla de futbolistes, de 2021, no s'ha aconseguit superar. Les conseqüències subsegüents que han motivat multes milionàries de la UEFA, perquè el Barça té el patrimoni Net negatiu (-154 milions) i sense possibilitat de reduir-lo, ja que no genera beneficis suficients. Només la venda de jugadors que generin plusvàlua pot pal·liar la situació. Cal recordar que les últimes incorporacions, excepte la de Joan Garcia, han estat cessions (Cancelo i Rashford).
Per això, la tasca de Flick amb la pedrera és gairebé tan important com els cinc títols que ha aconseguit en els seus dos primers anys, perquè, amb els temps que corren, aconseguir matèria primera abundant i a cost zero és gairebé com un miracle.
