La demostració de poder que ha donat el Barça en el futbol espanyol és innegable. No és atribuïble a un campionat feble, en què els anomenats grans, com el Madrid o l'Atlètic, l'Athletic o la Reial Societat han guanyat menys partits i han perdut més vegades que els blaugrana, campions amb 30 victòries en 35 partits i a punt d'arribar als 100 punts novament a la Lliga.
Excepte en alguns pocs enfrontaments (4 derrotes i 1 empat), el Barça ha ofert un futbol de consistència, total, captivador, tot un estil que enamora i que també ha creat escola. Cert que no prou fort com per donar una millor talla a la Champions League, on ja hem observat que el PSG i el Bayern Munic han pujat el nivell.
Tanmateix, el més important en aquest Barcelona és que, potser per les dificultats econòmiques, ha pogut tirar de tot el que ha florit al seu jardí de La Masia. Tenir un equip de joves de la pedrera és també un luxe, potser alguns pensin el contrari i creguin que és millor gaudir de molts diners per fitxar galàctics. Per al futbol espanyol gaudir de tota la col·lecció de nois generada pel Barça és tot un luxe i una raó d'adoració a l'aposta, forçada o no, que ha fet el club i en particular també l'entrenador Hansi Flick.
Existeix la necessitat de fitxar algun o un parell de jugadors de pes i amb experiència per aspirar al títol més desitjat. És el major repte d'un club amb molt poder futbolístic.
