Hi ha frases que, quan es pronuncien, semblen un sermó incòmode. Però el temps les converteix en profecies. Durant una sessió de vídeo després de la derrota del PSG davant el Barça, Luis Enrique es va plantar davant de Kylian Mbappé i li va deixar anar una veritat sense anestèsia: "Atacant ja sé que ets Déu. Però quan no ataques, has de ser el millor defensor de la història. Això és el que fa un líder. Això és Michael Jordan." No era poesia de vestidor. Era diagnòstic clínic.
Jordan va ser el màxim anotador de l'NBA durant deu temporades, però també es va endur el premi al millor defensor de la lliga. La grandesa autèntica no es mesura pel lluïment individual, sinó en el compromís amb l'equip quan no té la pilota. Luis Enrique ho va entendre perfectament. Mbappé, dos anys després, segueix sense aprendre-ho.
Des que Mbappé va desembarcar al Bernabéu, el trio ofensiu juntament amb Vinicius Júnior i Jude Bellingham mai ha acabat d'encaixar. Abans de la seva arribada, tant el brasiler com l'anglès rendien a gran nivell i havien estat els grans artífexs de la conquesta de la Champions League el 2024. L'efecte del gran fitxatge estrella, en lloc d'elevar l'equip, l'ha desestabilitzat.
I les xifres no menteixen, però tampoc ho expliquen tot. Els gols de Mbappé —molts, brillants en ocasions— no han aconseguit tapar una acumulació d'episodis que posen en qüestió quelcom més profund que el rendiment esportiu: la seva actitud professional. Anar amb la selecció francesa estant lesionat amb el Madrid; desaparèixer del partit de Copa contra l'Albacete després de disputar i perdre la Supercopa, per reaparèixer tres dies més tard a la lliga; o escapar-se de vacances a Sardenya mentre es recuperava d'una lesió amb l'equip encara en competició.
Davant l'escàndol pel viatge a l'illa italiana, el tècnic Álvaro Arbeloa, sense assenyalar ningú amb el dit, deixava a l'aire que a el Reial Madrid no es construeix res amb jugadors de smoking, sinó amb aquells que acaben els partits xops de suor i fang. Poques vegades un entrenador ha donat tan públicament la raó al seu predecessor des d'una altra ciutat.
Abandonar l'entrenament del passat dijous a riallada neta davant les càmeres després que dos companys, Valverde i Tchouameni, arribessin a les mans amb l'uruguaià acabant a l'hospital no és el retrat d'un líder. És exactament el contrari.
Luis Enrique va pronosticar que, sense Mbappé, el PSG seria més fort perquè ell aconseguiria millorar l'equip ja que controlaria tots els moviments tàctics dels seus davanters. No ho va dir amb rancor. Ho va dir com un enginyer que ha localitzat l'errada en el sistema. Un jugador tan anàrquic com Mbappé no encaixa en aquest PSG donat el nivell d'esforç tàctic i desgast defensiu que exigeix el model de Luis Enrique. La realitat ha validat l'entrenador de manera aclaparadora: el PSG es va proclamar campió de la Champions League 2025 amb una superioritat històrica, arrossegant l'Inter de Milà a la final i s'acaba de plantar a la seva segona final consecutiva. Sense Mbappé. Amb un equip. Amb un sistema. Amb un líder a la banqueta.
Ousmane Dembélé, reconvertit en el referent del PSG i principal candidat a la Pilota d'Or, ha encarnat el model oposat: a més dels seus gols i assistències, sempre ha estat el primer a pressionar el rival. El 9 del Reial Madrid, en canvi, segueix mirant aquesta distinció des de lluny.
Alguna cosa hauria d'incomodar més d'un periodista barceloní. El mateix tècnic que va acumular vuit títols en tres anys amb el Barça —triplet inclòs— i va ser qüestionat per practicar un futbol excessivament directe i sense elaboració, avui és admirat i encimbellat precisament per fer això mateix a París: un joc vertical, intens, col·lectiu i letal. El mateix ADN que alguns van posar en dubte al Camp Nou és el que avui té Europa als seus peus. Seria un exercici d'honestedat intel·lectual reconèixer-ho. Potser demanar una rectificació pública és massa, però la història ja ha pronunciat el seu veredicte.
L'arribada de Mbappé al Reial Madrid ha estat, paradoxalment, el millor que li ha passat al Barça els darrers anys.
