L'agenda de Deco es presenta carregada, complicada i plena de vericuets aquest estiu. Amb el fair play penjant com si fos l'espasa de Dàmocles, el director esportiu del FC Barcelona haurà d'executar amb la precisió d'un cirurgià una sèrie de decisions que segurament marcaran el devenir de l'entitat blaugrana.
Sense cap dubte, un dels temes més espinosos seran les sortides. Algunes estan cantades, com la de Marc Casadó, un jugador que gairebé no ha tingut minuts aquesta temporada i que necessita desfogar-se en altres indrets, ja veurem si traspassat o cedit. Altres com Andreas Christensen o Marcus Rashford també es donen com a sortides segures: el danès, que finalitza contracte, compta com a principal enemic per seguir la seva tendència a les lesions, mentre que l'anglès no s'ha guanyat que el club pagui els 30 milions d'opció de compra. Altres jugadors que estarien dins de la llista de sortides serien Roony Bardghji, aquí estaríem parlant clarament d'una cessió, i Robert Lewandowski, que als seus 38 anys, els complirà el proper mes d'agost, buscaria una nova aventura com a epíleg final a una extraordinària carrera com a golejador.
Totes aquestes sortides, a més del cas Ansu Fati, que seguiria al Mònaco, es poden considerar com a beneficioses per al club, ja que d'una manera o altra surt guanyant, ja sigui perquè aconsegueix restar un percentatge important a la massa salarial de la plantilla -Lewandowski i Christensen- o perquè es tracta d'una aposta més a llarg termini -Casadó o Roony-.
En el terme mig es troben les sortides doloroses, aquelles que el club no es planteja en principi, però que acceptaria si finalment es veu forçat, ja sigui per una oferta irrenunciable o pels desitjos expressos del futbolista. En aquesta carpeta es troben jugadors com Jules Koundé, Ferran Torres i Alejandro Balde. Noms que han estat importants a l'equip, però que per h o per b, han perdut pes en els darrers mesos. Aquí el club es mostra clar: es compta amb ells, però no tenen la porta tancada. Si arriba una oferta de més de 50 milions per algun d'ells, el Barcelona estaria disposat a obrir negociacions.
I arriba l'apartat més esquerp de tractar, les sortides traumàtiques, aquelles que el club ni es planteja, però que en cas de màxima necessitat podria acabar recorrent-hi, ja sigui per manca de liquiditat per fitxar un jugador top o perquè el jugador reclama marxar a tota costa. Aquí és on apareix amb llum pròpia el nom de Raphinha, que en els darrers dies ha estat temptat pels petrodòlars de l'Aràbia. Una oferta de més de 120 milions podria obligar el club a prendre una decisió totalment en contra de l'opinió pública, ja que el brasiler és un autèntic ídol per a l'afició. En tot cas, resulta complicat pensar que Raphinha acabi abandonant el vaixell, sobretot perquè Hansi Flick el considera una peça vital per assaltar la Champions la propera temporada. Jugadors com Fermín, Olmo, Joan García o Gavi estarien també dins d'aquest grup de privilegiats.
Finalment hi ha les sortides impossibles, aquelles que ni rebent 250 milions al comptat són escoltades. Lamine Yamal és el principal abanderat d'aquesta carpeta, on el club no contempla la seva marxa sota cap concepte. Ja ho va intentar el PSG fa dos anys, rebent carbasses de l'alçada de la Torre Eiffel. Són jugadors que formen part de l'ADN del projecte, futbolistes que tenen la idiosincràsia del joc del Barcelona a les seves venes. Amb Lamine, també hi estarien Pedri i Pau Cubarsí. La seva joventut i talent són els pilars on el club està construint un projecte guanyador.
