Lamine Yamal, determinant fins a trencar-se, no pot amb tot. Liderar tot un Barça cap a la conquesta de dues Lligues seguides amb només 18 anys és una bestiesa i mereix tot tipus d’elogis. Però necessita socis, no escuders. Mentre la llotja es refugia en el victimisme arbitral, el de Rocafonda és, avui, l’únic talent diferencial capaç de fer somiar un equip que, quan es juga les garrofes a la Champions, s’aferra a ell com un nàufrag a la taula. I aquest diagnòstic, lluny de ser un elogi, hauria d’encendre totes les alarmes a les oficines de l’Spotify Camp Nou.
Fins i tot Messi va necessitar estar envoltat de grans socis per aixecar tants títols. Va tenir Xavi, Iniesta, Busquets, Puyol com a base, però li van portar de fora Eto'o, Villa, Neymar o Luis Suárez, marcant diferències o ajudant-lo a que ell les marqués en cada partit. Aquest és el mandat que Joan Laporta i la seva junta semblen haver oblidat.
Perquè el problema del Barça actual no és Lamine, és tot el poc que hi ha al seu voltant. És una Masia --sí, una altra vegada generacional-- que sosté els fonaments, però que necessita estar envoltada de jugadors forans top. És un vestidor de guerrers honestos al qual li falta un segon violí que desequilibri els partits quan el 10 estigui marcat, cansat o lesionat.
És una directiva que confon l’exuberància tàctica de Hansi Flick amb la coartada perfecta de la pobra situació econòmica, com si això no depengués de la seva gestió i no fos la seva responsabilitat. Es va justificar la crema dels ingressos futurs dels pròxims 25 anys amb les palanques a canvi de fer un equip campió a Europa, i aquesta temporada, encara, s’ha estat més lluny que l’anterior. L’arribada de Flick ha produït un salt futbolístic innegable. Però, a la Champions, ja s’ha vist que la taronja té un límit i aquesta plantilla curta, exprimida al màxim, acostuma a arribar seca al tram final de temporada.
L’estancament treu el cap a l’horitzó i el club no pot continuar amagant-se rere el discurs populista de les injustícies arbitrals. Que n’hi ha, sens dubte. Que fan mal, també. Però la indignació no pot ser el substitut de l’autocrítica. Per això, mentre els jugadors asseguren el segon títol de Lliga seguit, a la direcció li toca analitzar i avaluar si s’ha ajudat prou a Flick o només se li ha traslladat l’exigència d’aixecar la orelluda sense haver-li millorat substancialment la plantilla aquest any, més enllà de l’encert indiscutible de Joan García.
Al tècnic alemany li carreguen tota la pressió, però sense donar-li tot el poder. Fa poc, en un missatge que ha passat desapercebut, va dir que sap el que necessita l’equip i que no es poden fer disbarats. En la preparació física i la prevenció de lesions hi ha un staff imposat pel club. I en el tema de fitxatges o sortides, com la inoportuna i desafortunada d’Iñigo Martínez, sembla que el trio Laporta-Deco-Echevarría imposen els seus interessos.
Amb la Lliga a la butxaca i el Madrid de Mbappé mossegant la pols, no es tracta de restar mèrit --que n’hi ha i molt-- al que s’ha conquerit. Es tracta d’exigir a qui mana que estigui a l’alçada de l’estrella que s’han trobat, Lamine Yamal, un futbolista generacional que no pot passar-se els pròxims cinc anys carregant amb la motxilla europea mentre a les oficines es discuteix si arriba per fitxar mediocritats o saldos reciclats del United i del Copenhaguen, com ha passat aquesta temporada passada.
Laporta no es pot permetre un altre estiu d’escolta fingida. Si Flick diu que guanyar la Champions és el més important, el club està obligat a oferir-li una millora real, fitxatges de jerarquia --no un Bastoni qualsevol--, en lloc de pregar-li comprensió perquè la gestió familiar segueix sense assolir la regla 1:1 i, per tant, sense aconseguir marge salarial. Altrament, tornarem a fiar-ho tot a la sort i als astres, i el "hem salvat el club" i “hem tornat la il·lusió al barcelonisme” quedarà com a lemes electorals allunyats de la realitat.
Lamine mereix socis de nivell i no fitxatges de mig pèl per omplir la plantilla o renovacions per amiguismes amb els seus representants de capçalera. Que espavilin els despatxos perquè el Barça necessita pujar força el nivell si vol codejar-se amb Bayern, PSG o Arsenal per optar a la Champions.
