Hansi Flick ho va deixar meridianament clar aquest dimarts a la roda de premsa prèvia al partit contra el Celta quan li van preguntar què li feia falta a l'equip per acabar guanyant la Champions: "Encertar en les decisions dels fitxatges". Sense voler-ho, i amb la boca petita, el tècnic alemany ha col·locat l'espasa de Dàmocles a Deco, amb l'exigència d'acabar de configurar una plantilla de Champions.
Una plantilla que passa indefectiblement per tres reforços: un davanter centre, un central i un extrem esquerre. I a més per aquest ordre de prioritats. On no s'admet cap error és en la posició del 9. El club, en aquest sentit, és conscient que haurà de gratar-se la butxaca perquè el gol es paga car. Aquí no valen els plans B, C, D. Només val el Pla A. I té nom i cognoms: Julián Álvarez.
L'argentí de l'Atlètic de Madrid és l'objectiu número u dels blaugrana, encara que tot apunta que serà el culebrot de l'estiu --amb Mateu Alemany al capdavant s'acosten unes negociacions a cara de gos--, però serà també clau, en aquest sentit, els passos que faci el davanter en els pròxims mesos i la seva pressió al club matalasser. El Barcelona està disposat a tirar la casa per la finestra, conscient que no es pot anar per Europa un any més amb un davanter a punt de la jubilació i un altre que és capaç de quedar-se en blanc tretze partits consecutius.
Amb la prioritat absoluta en el 9, els altres dos llocs a reforçar també són necessaris, encara que amb matisos. Flick reclama un defensa veterà, amb lideratge i ascendència, que pugui acompanyar el talent dels més joves. Parlant clar: un nou Íñigo Martínez. I aquí és on apareix amb llum pròpia l'italià Alessandro Bastoni. El central a més ara és persona non grata a Itàlia després de la seva expulsió amb la selecció, que a més li va tornar a barrar la classificació en un Mundial, per la qual cosa l'Inter li ha obert de bat a bat les portes a una sortida.
On no es necessita gaire múscul financer és en el reforç de l'extrem esquerre, sobretot pensant que aquesta posició està ben coberta amb Raphinha. Però el brasiler necessita una alternativa i Marcus Rashford ha demostrat que no ho és i a més sortiria molt car. La idea és un noi jove, amb projecció i ganes de triomfar. Noms com Jan Virgili o Victor Muñoz estan en boca de tothom.
El que està clar és que aquest estiu el Barcelona haurà de dir adéu a la contenció. Després d'anys patint l'indicible per quadrar els números i poder inscriure els reforços, ha arribat el moment de treure múscul. I és que la Orejona no admet el low-cost: només cal fixar-se en els quatre equips que s'han classificat per a les semifinals --Bayern, PSG, Atlètic i Arsenal-- i la morterada que s'han gastat aquest estiu en fitxatges. Així doncs, els que vulguin miracles en això del futbol, que vagin a Lourdes o a Fàtima...
