El Barça està ferit, enrabiat, però no mort. Una altra vegada, necessitarà una proesa per eliminar l’Atlètic. A la Copa del Rei, es va quedar a un gol de la remuntada, a l’Spotify Camp Nou. Ara, necessitarà guanyar per tres gols al Metropolitano. El repte és majúscul, complicat, i pocs rivals són més desagradables i incòmodes que l’equip del Cholo Simeone.
La Champions és un turment per al Barça des de 2015. Un malson que es repeteix any rere any i que va començar contra l’Atlètic. Més dures van ser les desfetes contra la Roma, el Liverpool, el Bayern i el PSG. Més digna va ser la derrota contra l’Inter de Milà, la temporada passada, però els maleficis són per trencar-se. I res millor que una nit màgica a Madrid per enterrar un passat cruel.
Cruel ha estat la derrota contra l’Atlètic (0-2) a l’Spotify Camp Nou. L’expulsió de Cubarsí, seguida del gol de Julián Álvarez ha tingut un efecte devastador per a un Barça que, fins aleshores, semblava tenir el partit controlat. Musso, el porter blanc-i-vermell, no havia tingut gaire feina, però tampoc tenia motius per estar tranquil. Lamine Yamal era una amenaça constant. La segona part ha estat despietada per al Barça, impotent per enderrocar el mur blanc-i-vermell i castigat de nou en una contra.
L’Atlètic, una vegada més, exigirà la millor versió del Barça de Flick, un equip menys seductor que el del curs passat, amb menys vertigen, que necessitarà la seva primera gran gesta. Ningú dubta que el Barça tindrà les seves opcions a Madrid, però costa trobar nous estímuls en una plantilla curta, castigada per les lesions.
Sense Raphinha, el Barça intimida menys. Té menys punch i intensitat. Flick tenia l’opció de reforçar el mig del camp contra l’Atlètic, però ha estat atrevit alineant Lewandowski i Rashford, dos futbolistes lluny del seu millor nivell i amb poca capacitat de sacrifici. Amb menys pressió, l’equip de Simeone ha esperat el seu moment per colpejar un rival amb mancances defensives.
Club ciclotímic com pocs, el Barça ha passat de l’èxtasi a la decepció en quatre dies. Ara toca la Lliga, però la Champions és una altra història. El pla de Simeone ha funcionat millor que el de Flick a Barcelona. Dimarts vinent, al Metropolitano, l’equip blaugrana lluitarà contra l’Atlètic i contra la història. Però el Barça no està mort. Potser sigui el gran dia de Lamine, preludi de la desitjada sisena Champions.
