Quan pitjor semblava estar el Barça aquesta temporada, amb derrotes davant l'Atlètic de Madrid a la Copa i el Girona a la Lliga que li havien costat el lideratge, els de Hansi Flick han ressorgit com l'au fènix de les seves cendres per aconseguir victòries molt solvents davant el Llevant i el Vila-real, que permeten a l'equip de Flick tornar a la primera posició i somiar en una remuntada que sembla impossible.
Certament, la derrota del Metropolitano per un contundent 4-0 va ser dolorosa, més després del que va passar amb el VAR, que va impedir qualsevol intent de maquillar el marcador, anul·lant de manera cruel i injustificada el gol de Cubarsí en un moment en què el Barça havia fet un pas endavant, cosa que hauria pogut provocar un resultat més ajustat de cara a la tornada.
És just dir que el joc del conjunt de Hansi Flick no havia brillat gaire aquestes últimes jornades, però també cal remarcar que el nivell arbitral que ha patit aquest Barça mereix menció a part i una anàlisi profunda, perquè no només era manifestament injust i desigual, sinó que la comparació amb el que rebia l'etern rival hauria d'avergonyir tots els estaments de la competició.
No debades, la situació va arribar a un nivell tan abusiu que era impossible de justificar ni per la central, sempre al servei de la causa, o d'un CTA els vídeos i àudios del qual van brillar per la seva absència i, quan van aparèixer, provocaven més vergonya que explicacions, per la qual cosa, si realment la Lliga vol estar al nivell de la Premier League, més li valdria començar a canviar una injustícia històrica com són els arbitratges que pateixen alguns equips.
La victòria per 4-1 davant el Vila-real no només suposa tres punts, al marge del marcador els de Flick van superar en tots els sentits al tercer classificat en el que podia ser un partit trampa en un horari complicat (fins al punt que no ha passat desapercebut i s'ha convertit en l'horari oficial del Barça fins a nova ordre), on els blaugranes van demostrar una gran superioritat, control i arribada, que va deixar en no res qualsevol intent del submarí groc.
Arribats a aquest punt toca pensar en el partit de Copa, on el Barça ha d'intentar una proesa que sembla impossible, com és aixecar aquest 4-0 en contra, cosa que ja vam veure una vegada al Camp Nou davant el PSG a la Champions, encara que aquesta vegada sembla molt més complicat, ja que davant l'Atlètic del Cholo tots sabem que l'argentí situarà un autèntic autobús al camp, jugant a un futbol agressiu en defensa que desesperarà els blaugranes.
És molt positiu veure que els jugadors creuen en aquesta remuntada i que ho intentaran, amb un Lamine Yamal que ve reforçat després d'aconseguir el seu primer hat trick, i encara que la proesa és molt complicada, estan obligats a intentar-ho, ja que si existeix un equip avui que pugui aconseguir-ho, aquest és el Barça de Hansi Flick, encara que bolcats com estaran en atac és difícil no pensar que els del Cholo no puguin aconseguir batre Joan Garcia.
La Copa pot convertir-se en la primera taca d'aquesta temporada, encara que tot el barcelonisme tingui clar que queden 90 minuts en què tots; jugadors, staff i afició (amb la grada d'animació), ho donaran tot per poder arribar a una nova final, encara que també cal recordar que la Lliga i la Champions són les competicions més importants de la temporada.
A la Lliga l'equip de Flick segueix comandant la taula amb pas ferm i a la Champions, el sorteig d'octaus obliga a ser optimistes, encara que ara toca convertir aquest optimisme en realitat, superant el Newcastle i, com a mínim, arribant una vegada més a les semifinals, ja que aquest és el títol que més il·lusió pot fer a l'afició i el que més diners reporta al club.
Els somnis es somien fins que sona el despertador, i fins que no indiqui el minut 90 “Tot està per fer i tot és possible” com deia Miquel Martí Pol, així que, encara que sembli impossible caldrà fer tot el possible per intentar-ho, per repetir la gesta més recordada de totes, les que forgen mites i records d'un club que va molt més enllà d'un simple partit o d'un equip de futbol, que recorda que impossible és només una paraula.
