De moment, està sent una campanya electoral de perfil molt baix. Laporta va aparèixer ahir amb un eslògan que recorda massa al de fa cinc anys. Defensem el Barça és una adaptació de Estimem el Barça, una campanya exitosa, professional, estricta, meditada i fabulosa, coronada per la cèlebre lona del “Ganes de tornar-vos a veure”, que li va brindar la presidència del Barça a Laporta en safata de plata.
L’equip de campanya del president també insisteix en un nou himne, però, a primera vista, no té ni la melodia ni la lletra enganxosa del de 2021, obra de Albert Fibla, que va inundar durant hores i hores les ràdios catalanes fins que el seu so es va instal·lar en el subconscient dels oients de programes esportius del país.
La seu ja no està a la Casa Moritz, sinó en una oficina buida de l’Eixample barceloní. Tampoc està al comandament Lluís Carrasco, un especialista en la matèria amb una sorprenent capacitat per guanyar eleccions: va tornar Laporta al despatx d’Arístides Maillol i va col·locar Soteras al capdavant de la Federació Catalana de Futbol.
Meticulós, amb una sorprenent capacitat d’adaptació a diferents escenaris i obsessionat amb no cometre errors, aquesta vegada Carrasco, que té un diagnòstic encertat de la situació a can Barça, mirarà els toros des de la barrera dels mitjans.
Ara, Laporta ha apostat per gent del club per intentar revalidar la presidència. Maite Laporta, la seva germana, és la directora de campanya. Gabriel Martínez, director de comunicació —que ha transformat completament el departament de premsa—, i Jordi Finestres, del gabinet de presidència, l’acompanyen en l’aventura. També fidels escuders com Enric Masip, tots ells en excedència dels seus càrrecs a l’entitat. En el mateix equip conviuen assessors externs com Jordi Cuminal.
El que s’ha viscut fins ara convida a pensar que Laporta no necessitarà una campanya a tot drap per revalidar el càrrec. La seva obra de govern és el seu programa i les seves cotes de popularitat estan a anys llum de les de la resta de candidats.
El cop de la lona en els anteriors comicis ja ha quedat neutralitzat aquest mateix matí per Marc Ciria, que està adoptant un discurs propositiu i, al mateix temps, una línia dura contra la gestió de Laporta.
Per la seva banda, Víctor Font planteja un plebiscit: triar entre el Barça o Laporta. Una estratègia que es va plantejar durant mesos, però que els seus promotors van ser incapaços de tirar endavant perquè, com sempre, no van aconseguir posar-se d’acord amb el cap de llista. Font es va avançar a tots amb la famosa candidatura transversal que, paradoxalment, ha quedat una mica coixa de consens. Vilajoana també s’ha unit a la contesa, tot i que molts li atribueixen la llarga ombra de Bartomeu.
De moment, la campanya està sent insípida: sense ensurts, sense bombes i ni tan sols enfrontaments dialèctics. Per no haver-hi, gairebé no hi ha ni friquis ni outsiders, que solen ser, sens dubte, el més divertit en temps electorals. I la sensació és clara: o juga Messi o no hi ha partit. Ho farà? Atents a les vostres pantalles.
