La frase de Joan Laporta que més ha sorprès en el moment de deixar la presidència del Barça, per tal de participar en les pròximes eleccions, ha estat la de “hem salvat el Barça”.
La pregunta sorgeix com un impuls natural: de què s'ha salvat el Barça amb Laporta? Perquè en el vessant més delicat i peluda, la que pot condicionar el seu futur, com és l'economia, el club és la viva imatge de la catàstrofe.
Al respecte, cal recordar dues coses. Laporta va deixar el club el 2010 amb 47 milions d'euros de deutes, en acabar el seu primer mandat. Per això, en la primera Assemblea del mandat de Rosell, els compromissaris van acordar emprendre-li una acció de responsabilitat. Anys després, va ser el president Bartomeu qui va decidir no recórrer en cassació una sentència del Suprem, que podia condemnar Laporta i els seus directius a restituir l'esmentada quantitat.
'Forensic'
També cal recordar que Laporta va intentar tornar la pilota, però, després d'encarregar un Forensic (investigació al límit), es va trobar amb la decepció que Bartomeu havia tancat el seu mandat amb superàvit i no podia instar-li cap acció de responsabilitat. En efecte, van ser uns 20 milions de benefici, sense comptar els 350 de perjudici per culpa de la covid-19, no imputables a la gestió, després de 16 mesos amb totes les instal·lacions tancades.
Però Laporta va entrar al club com un poltre desbocat i estic convençut que ignorava les disposicions de la Lliga Professional (LFP) sobre l'economia dels seus afiliats, que eren molt més estrictes que en la seva primera època.
Sorgeixen els problemes
Per això, tot just entrar, les vel·leïtats econòmiques de Laporta a partir de març de 2021, van posar de moda dos conceptes desconeguts pels barcelonistes durant els mandats de Rosell i Bartomeu, que van ser el Fair Play financer i la norma de l'1:1. O Laporta desconeixia la reglamentació interna de la LFP, o es tractava d'un temerari de manual, perquè tot just començar el seu mandat va devaluar tots els actius del club, inclòs el valor de la plantilla de futbolistes, i, al mateix temps, va demanar un crèdit de més de 550 milions a Goldman Sachs, cosa que es va sumar a les pèrdues per la Covid. Amb aquest còctel d'imprudència supina van començar els problemes econòmics seriosos.
El patrimoni net negatiu, que va ser la causa fa un any de la multa de 15 milions per part de la UEFA, el va deixar Bartomeu en positiu (+25 m€), segons les auditories. Entre la covid-19 i la devaluació d'actius, va passar a -455 m€ a 30 de juny de 2021. Ara, han passat cinc anys i la situació segueix irremeiable: -152 m€ a 30 de juny de 2025.
Per evitar componades, com arreglo de partits, i vendes de patrimoni, la UEFA vol que els seus clubs tinguin el patrimoni net positiu en els seus balanços. I si no el tenen, que cada any rebaixin aquesta negativitat en un 10% com a mínim. Doncs bé, al Barça va pujar de -134 m€ als esmentats -152 m€ en la passada temporada. Una altra sanció de 15 milions, si la UEFA no s'apiada, està a les portes. I així fins a arribar als 60 m€ de multa, que va ser la quantitat inicial. Mai la UEFA havia sancionat el Barça per tal motiu. Les adulacions de Laporta cap al president Ceferin no són posturejos vans, ja que destil·len clemència per tots els porus de la seva pell.
L'aventura de Montjuïc
La situació va empitjorar en el moment que va decidir emprendre les obres de l'Espai Barça. Els 1.450 m€ que costarà són un compte a part (sense el nou Palau Blaugrana, el pavelló annex i la pista de gel, tot i ser aprovats per l'assemblea) de la gestió ordinària. No així, la manca d'ingressos suficients i l'augment de les despeses pel trasllat a Montjuïc que es van reflectir en els comptes amb números vermells i van obligar a recórrer a les cèlebres palanques, que no van ser altra cosa que un maquillatge per fitxar jugadors a força de vendre patrimoni, cosa que va ser prohibida per la LFP, ja que hi havia més clubs que havien emprès el mateix camí. El caprici de Montjuïc ha costat uns 220 m€.
Davant tal panorama, i per allò de no ser col·laboradors necessaris del desastre, no ha d'estranyar la incessant fugida de cervells (executius i directius) en l'apartat econòmic del club: Jaume Giró, Ferran Reverter, Jordi Llauradó, Eduard Romeu, Àlex Barbany, Ramón Ramírez, Isabel Meléndez, Jordi Camps, etc.
Maquillatge comptable
Només cal afegir un exemple més del desgavell econòmic. Crowe Spain, l'últim auditor dels quatre que hi ha hagut en cinc anys, va certificar gairebé 17 milions de pèrdues en l'exercici 2024/25, però amb una maniobra insòlita i clamorosa per evitar que les pèrdues fossin de 107 m€.
La maniobra va consistir a manipular el balanç de la temporada anterior 2023/24 la xifra de 90 m€, amb la qual cosa aquesta es va tancar amb 180 m€ de pèrdues i no els 90 m€ presentats i aprovats per l'assemblea, les decisions de la qual són intocables. Però ningú ha protestat i l'estratègia, de dubtosa legalitat, ha colat. Les auditories són testimonis del tejemaneje.
Un detall final. L'Spotify Camp Nou va començar a construir-se el 1954, es va inaugurar el 1957 i es va acabar de pagar el 18 de novembre de 1979. O sigui, 25 anys després del començament. El Nou Camp Nou va començar a construir-se el 2023. No se sap quan s'acabarà, però sí que se sap perquè els últims crèdits contractats s'acabaran de pagar el 2050. O sigui, 27 anys després de l'inici de les obres. Nou rècord.
Per sort, el Barça està “salvat”.
