Joan Laporta va visitar dimarts les instal·lacions del club ja com a expresident. Ho va fer acompanyat de Rafa Yuste, actual president en funcions i la seva mà dreta, i d'Enric Masip.
Laporta es va emocionar al vestidor del primer equip després de l'ovació que li van brindar els jugadors en acabar el seu discurs.
Segons fonts del vestidor, va ser un discurs curt: no va arribar als cinc minuts. Hi va explicar per què dimitia, com funcionaven els estatuts i va presentar el nou president. “Cuideu-me'l”, els va pregar.
També va traslladar als jugadors que, si guanya, exercirà de copresident a partir del 16 de març juntament amb el seu bon amic Rafael Yuste. A partir d'aquí, va llançar un missatge d'agraïment.
Va reconèixer que el que més li agrada de ser president és compartir el dia a dia amb els jugadors. Els va agrair que facin feliç el barcelonisme i va assegurar que guanyarà per aixecar més títols i per “acabar el Camp Nou”, frase que va desfermar els aplaudiments dels futbolistes.
A Laporta se li van humitejar els ulls i, després d'això, va abandonar el vestidor, no sense abans abraçar-se a un dels seus grans èxits com a president: Hansi Flick. Una foto que ja és pública i que fàcilment podria convertir-se en la nova lona de Laporta al passeig de la Castellana.
Aquest gest ha desfermat la indignació del número dos de la candidatura opositora, Nosaltres. El reputat Jaume Guardiola va assegurar ahir que és una “irregularitat com una casa de pagès” que Laporta, ja dimitit, accedís a la Ciutat Esportiva.
Cal dir que el pla de Joan Laporta era visitar els equips professionals dilluns, abans de dimitir. Però Hansi Flick va fixar un dia de descans per a la plantilla i els plans de Laporta es van modificar per aquest motiu.
Laporta ha estat el president del Barcelona durant els últims cinc anys i, per molt que ara sigui precandidat, té tot el dret del món a acomiadar-se dels seus esportistes. Es tracta d'un acte emotiu, humà i que, per molt que estiguem en precampanya electoral, respecta el límit més important: el del sentit comú.
Enquestes electorals
Es parla molt d'enquestes telefòniques i de la protecció de dades dels socis. A casa, els únics que han trucat han estat els de Nosaltres.
I em van fer tres preguntes:
1. Què és el més important per al futur del club?
2. Coneix Nosaltres i quines probabilitats hi ha que ens voti?
3. Què hauríem de fer per obtenir el seu vot?
