Sense cap mena de dubte, si hi ha una secció que ha fet un gir de 360 graus és la del Barça de bàsquet, on un simple canvi d'entrenador, passant de Joan Peñarroya a Xavi Pascual, ha servit per redreçar el rumb de l'equip i tornar a portar la il·lusió al Palau Blaugrana.
Només cal recordar que el conjunt que dirigia Peñarroya es trobava, en el moment del seu cessament, jugant-se quedar fora de la Copa, fora de la següent fase de l'Eurolliga, i amb uns registres molt pobres i preocupants, exhibint una fragilitat defensiva preocupant i havent caigut contra rivals que mai havien aconseguit imposar-se al Palau, i fins i tot, amb una nefasta ratxa davant el Reial Madrid, uns números inadmissibles que van provocar el seu acomiadament.
L'arribada de Xavi Pascual ha estat una alenada d'aire fresc, ha dotat el seu equip d'una important solidesa defensiva, els seus jugadors tornen a creure en l'entrenador (cosa que no diu gaire d'ells en les dues etapes anteriors amb Peñarroya i Grimau) i l'equip ha recuperat la seva millor versió, tornant a aconseguir victòries importants i estant en els llocs alts, tant de l'ACB com de l'Eurolliga.
Evidentment, Xavi Pascual tampoc pot fer màgia, està traient un gran partit dels seus jugadors, fins al punt que la gran majoria ha recuperat la seva millor versió i els ha recuperat per a la causa, però necessita suport institucional i també, visió de futur del club.
Si alguna cosa ha faltat a la secció de bàsquet blaugrana ha estat un rumb a seguir, un futur sobre el qual construir un nou projecte al qual li han faltat líders, tant dins de la pista, com a la banqueta, com també a la zona noble del Palau Blaugrana, un pavelló que ja va dirigir el seu malestar contra Josep Cubells i Joan Carles Navarro, principalment pels mals resultats i la pèssima imatge amb aficions rivals en el que havia de ser el fortí blaugrana.
Xavi Pascual pot ser la pedra angular sobre la qual construir el nou projecte blaugrana, un entrenador top que entén el club, amb cor culer, respectat pels jugadors i avalat pels títols, per la qual cosa pot ser aquest líder que converteixi un projecte en la següent generació guanyadora del Palau Blaugrana, la que torni el prestigi i les ganes a una de les seccions més antigues i respectades de l'imaginari culer.
Per aconseguir el que tot el barcelonisme somia, Pascual haurà de comptar amb alguna cosa més que el suport institucional, que a part de recursos i diners, també requereix d'una major professionalització de la secció, començant per la direcció esportiva i el treball amb els joves de la Masia, però, principalment, el tècnic de Gavà ha de tenir la llibertat per impregnar el club del seu segell, un model que s'hagi de seguir en totes les categories, amb jugadors que s'hi adhereixin, igual que passa amb el futbol.
Resulta fonamental que existeixi una mirada llarga al club, que existeixi una fulla de ruta per a la secció que vagi molt més enllà d'una simple temporada o la següent, sinó que pensi en el model i en el llarg termini, ja que això és el que converteix un club en un referent i no una simple moda, a la qual tots els grans aspiren a jugar.
Els líders dins de la pista arribaran si existeix un projecte al qual adherir-se, probablement quan molts dels lesionats tornin i en un mercat de fitxatges que vindrà marcat pel que es pugui aconseguir aquesta temporada, així com el model i el poder que Xavi Pascual tingui dins d'aquest nou Barça.
Segurament el bàsquet no serà un dels temes més comentats en aquesta campanya electoral, encara que hauria de ser-ho, ja que el Palau, que encara no té finançament també ha de ser aquest segell diferencial del Barça del segle XXI, amb un equip de bàsquet i un model reconeixibles, admirats i lloats a tot el món i no un simple equip que pugui passar de moda cada dos per tres.
Tampoc serà tema de debat, però el club faria bé a recuperar i professionalitzar una secció de bàsquet femení que avançava amb pas ferm, que podria ser la punta de llança d'una altra gran revolució amb el femení com ja va passar amb el futbol, on el Barça ha d'estar al capdavant d'aquest model juntament amb Uni Girona o Cadí La Seu, un altre assumpte que hauria de ser prioritari en aquesta campanya electoral però que brillarà per la seva absència.
Xavi Pascual pot ser la resposta, sempre que se li donin les condicions per fer-ho, però no pot fer-ho sol, per la qual cosa cal donar-li suport, fixar una fulla de ruta i deixar-lo treballar, juntament amb una direcció esportiva que no descansi fins a convertir el Palau Blaugrana en el fortí dels èxits que tenyeixin el bàsquet de blaugrana.
