La defensa és la clau de qualsevol equip. Encara més, si ens centrem en el futbol que tots entenem i es practica en aquest segle XXI, molt diferent del d'altres temps. Tot i això, la defensa marca l'èxit de qualsevol equip. Vegis el Reial Madrid fent el ridícul en l'última etapa de Carleto o, ara, sense trobar la clau per desencallar la seva situació. Però tampoc n'està exempt el Barcelona. La Lliga amaga moltes vergonyes, com el fet de remuntar, dia sí i dia també, davant rivals tan pobres com el mateix Oviedo. I tot plegat, per desesperació de Hansi Flick, és culpa d'una defensa on ningú és capaç de trobar la inspiració.
En aquesta manca d'encert, també cal assenyalar la responsabilitat que té el porter. Em refereixo a Joan Garcia, que també és l'autor d'alguns gols encaixats per errors que no es poden perdonar en un porter que aspira a tot. Ter Stegen ja ha cremat una etapa, però la suplència de Garcia s'ha de perfeccionar. A propòsit, us llenço una pregunta: Quantes setmanes fa que no sentiu que Joan Garcia ha de ser el porter de la selecció espanyola? Semblava que el seleccionador Luis de la Fuente l'havia de convocar, sí o sí, després del ridícul que va fer Unai Simón a la Supercopa d'Espanya. Però vaja, que de tot allò no en queda res.
Cal recordar que fa ben poques temporades, Joan Garcia era el tercer porter suplent de l'Espanyol i que, un cop de sort i alguns altres interessos, el van acabar de catapultar. Ningú li treu mèrit al jove futbolista català, però tampoc cal atribuir-li uns mèrits que encara no s'ha guanyat. Veurem si el Barcelona és un equip guanyador o no. Quan ho ha estat, sempre ha tingut davant i darrere dues grans estrelles. Per una banda, Leo Messi i, per l'altra, Víctor Valdés o Ter Stegen. Veurem si Garcia és mereixedor d'aquest reconeixement. De moment, no.
