Publicada

La FIFA s'enfronta a temps de canvi. Després que el seu president, Gianni Infantino, hagués d'avortar els plans de donar entrada al capital privat després de l'oposició unànime de les federacions europees, la continuïtat del dirigent suïsitalià al capdavant de l'organisme perilla. Aleksander Ceferin, màxim responsable de la UEFA, va assegurar que Infantino havia perdut "el suport de la comunitat futbolística". El cisma institucional es resoldrà a les eleccions del 18 de març de 2027.

Rabat acollirà el 77è Congrés de la FIFA, on tindrà lloc la votació presidencial. Tot i que Infantino planeja tornar a presentar-se a la reelecció després de 10 anys en el càrrec, aquesta vegada comptarà amb un dur oponent recolzat per la UEFA. L'ens continental ha confirmat en un comunicat el suport íntegre del seu Comitè Executiu a Philippe Diallo per a la presidència.

Més de 30 anys de trajectòria

El dirigent de 63 anys es postula per a la presidència de la FIFA avalat per més de tres dècades d'experiència en la gestió del futbol francès. L'executiu gal va exercir com a director general de la Unió de Clubs Professionals de Futbol de França (UCPF) entre 1992 i 2021. Entre 2009 i 2021, també va formar part del consell d'administració de la Lliga de Futbol Professional francesa (LFP).

Philippe Diallo, en un acte de la UEFA EUROPA PRESS

Des de 2023 fins a l'actualitat, ostenta la presidència de la Federació Francesa de Futbol (FFF). Per això, caldrà que el Comitè Executiu de la FFF ratifiqui el seu nomenament en una reunió que se celebrarà aquest dimarts 17 de novembre.

Suport unànime

De moment, a la cimera celebrada aquest dilluns pel Comitè Executiu de la UEFA, òrgan que representa les federacions nacionals, s'ha promès "unànimement" el "ple suport" a Philippe Diallo en la cursa a la presidència.

Gianni Infantino i Aleksander Ceferin, en un acte EUROPA PRESS

De passada, la UEFA ha reiterat la seva "preocupació pel rumb de la FIFA". Les federacions exigeixen a la FIFA que situï el desenvolupament del futbol "al centre de la seva missió" a totes les regions del món, a més de mantenir "els estàndards més alts de governança" i que treballi "en estreta col·laboració amb les seves federacions membre".

L'inici del divorci

La desconfiança de la UEFA respecte a la FIFA va començar amb la presentació del projecte de creació d'una filial anomenada FIFA Forward Enterprise (FFE). L'empresa s'havia de valorar en 20.000 milions de dòlars per explotar comercialment les seves competicions. En el marc d'aquesta proposta, es contemplava donar entrada a inversors privats mitjançant la venda d'una participació de fins al 20% per uns 4.200 milions de dòlars.

Gianni Infantino i Aleksander Ceferin, en un congrés anual de la UEFA EFE

Tot i l'incentiu de distribuir 20 milions de dòlars addicionals per cada federació, les pròpies confederacions van dissentir de l'ànim de lucre de la FIFA. A més, el projecte s'havia gestat unilateralment i en secret, sense consultar prèviament les confederacions. D'aquí que la UEFA qüestionés la manca de transparència i la manca de debat previ sobre una decisió transcendental per al futur de les confederacions.

Notícies relacionades