L'Espai Barça costarà 700 milions més que el Metropolitano i la Ciutat de l'Esport: Goldman Sachs contra Apollo i CVC

L'aventura de l'Espai Barça va per llarg. El finançament per a la reforma de l'Spotify Camp Nou s'ha ampliat en 300 milions d'euros. Per tant, el FC Barcelona deu 1.800 milions a Goldman Sachs i uns 20 inversors. La devolució dels 1.500 milions injectats inicialment vencerà el 2050, a l'espera de conèixer les condicions de retorn del capital addicional. Els covenants amb els creditors també contemplen possibles refinançaments fins al 2057.

No obstant això, el nou finançament es destinarà a finalitzar les obres de l'estadi. El nou Palau Blaugrana i el Petit Palau ni tan sols tenen data. Paral·lelament, l'Atlético de Madrid avança en la construcció de la Ciutat de l'Esport, un complex esportiu, comercial i d'oci la construcció del qual costarà al voltant de 800 milions. Les instal·lacions s'aixequen sobre cinc parcel·les situades als voltants del Metropolitano, estadi inaugurat el 2017 després de culminar unes obres taxades en 334,4 milions. Les inversions en ambdós projectes del club que presideix Enrique Cerezo sumaran uns 1.134,4 milions, 665,6 quilos menys que el finançament de l'Espai Barça.

Injecció de capital

Precisament, l'entrada d'Apollo Sports Capital a l'accionariat s'encamina a costejar part de la nova Ciutat de l'Esport. La filial del gestor global d'actius Apollo Global Management va adquirir el 57% de les participacions del club a canvi d'uns 1.400 milions per convertir-se en accionista majoritària. El nou propietari de la institució encapçalarà la inversió d'unes obres pressupostades al voltant dels 800 milions.

El club finançarà uns 200 milions de la construcció a través dels fons ingressats per l'acord de la Lliga amb el fons CVC Capital Partners. Altres 100 milions es finançaran parcialment mitjançant l'ampliació de capital de 101 milions aprovada formalment a l'agost de 2026 després de l'arribada d'Apollo.

Complex comercial i esportiu

Tot i que el calendari oficial contemplava la finalització de les tres primeres parcel·les entre agost i setembre de 2026 per acabar el projecte el 2028, les obres han patit retards. L'Atlético ha ajornat el lliurament de la primera fase de les instal·lacions a desembre de 2026 i estrenarà el nou centre d'alt rendiment a estiu de 2027. La segona fase del complex es completaria a finals del mateix any, però la construcció del pavelló multiusos s'allargarà fins al 2030.

Les cinc parcel·les de la Ciutat de l'Esport abasten una superfície conjunta de 265.000 metres quadrats. Una part de les instal·lacions es destinarà a ús esportiu. Per començar, s'inaugurarà un centre d'alt rendiment que servirà de nova seu d'entrenament, a banda d'un miniestadi amb capacitat per a 5.500 espectadors per al filial, l'equip femení i el juvenil. El recinte també inclourà una pista d'atletisme, a més d'altres equipaments municipals com camps de futbol, quatre pistes poliesportives cobertes i quatre pistes de pàdel.

En l'àmbit comercial i d'oci, s'obrirà una llacuna artificial de surf de 23.000 metres quadrats i un complex de golf recreatiu. També veurà la llum un complex comercial anomenat Nasas Madrid amb botigues, restaurants, bolera, cinemes, supermercat i zona infantil. L'antic Centre Aquàtic existent es reconvertirà en una arena multiusos per a concerts i espectacles. L'Atleti s'ha aliat amb socis privats per finançar tant el centre comercial com el recinte d'ones artificials.

Estadi de 334 milions

El projecte neix d'una primera llavor que va començar a créixer el 2011, quan es va iniciar la transformació de l'antic estadi de La Peineta en l'actual Metropolitano. L'Atlético va anotar als seus comptes anuals una inversió de 334,4 milions en la reforma, inclosa l'adquisició de la parcel·la de l'estadi per 60,3 milions. Per costejar les obres, el club va recórrer primer a un préstec de 163 milions proporcionat pel Banco Inbursa, propietat del magnat mexicà Carlos Slim. El mateix empresari controlava la constructora FCC, encarregada d'executar les obres.

Els drets urbanístics de l'antic Vicente Calderón garantien la devolució del crèdit, ampliat posteriorment fins als 200 milions amb un interès proper al 4% i venciment el 2028. La hipoteca sobre el Metropolitano donava suport al retorn d'aquest segon finançament. El 2021, la institució matalassera va amortitzar anticipadament 102 milions del préstec d'Inbursa per cancel·lar la hipoteca sobre l'estadi i va refinançar part de les seves obligacions mitjançant una altra operació de 300 milions injectats per Pricoa i altres inversors nord-americans.

Crèdit de 1.500 milions

Per la seva banda, el Barça va emprendre una operació financera d'una dimensió superior per transformar l'Spotify Camp Nou i el seu entorn. A l'abril de 2023, l'entitat presidida per Joan Laporta va tancar un acord de finançament per 1.450 milions amb Goldman Sachs, estructurador i inversor alhora, i uns 20 creditors. El club català tenia permès endeutar-se fins als 1.500 milions.

La devolució del crèdit a un interès mitjà net del 5,53% es va estructurar en tres trams després d'un període de cinc anys de carència. La primera etapa de venciments se situava el 2028, quan vencien 615 milions. Entre els sis i nou anys, van programar la devolució de 500,2 milions. Aquests dos trams estaven subjectes a possibles refinançaments. No així el tercer període de retorn, de 362,8 milions, ubicat a partir dels 10 anys. Els ingressos addicionals generats per l'estadi havien de garantir el retorn del capital a través del Fons de Titulització d'Actius (FTA).

Nou finançament i canvi de condicions

El Barça va segellar la primera refinançament a l'estiu de 2025. El club va acordar l'ajornament de 424 milions que vencien el 2028 a noves quotes compreses entre 2033 i 2050. L'interès mitjà d'aquesta porció es va reduir al 5,19%. Aquest 2026, l'assemblea de socis compromissaris de la institució catalana ha aprovat l'ampliació del crèdit en altres 300 milions per finalitzar la reforma de l'estadi.

Amb això, l'increment del volum del deute també ha obligat a invertir l'ordre de prelació dels pagaments. D'ara endavant, els primers 100 milions generats pel recinte de Les Corts es destinaran en primer lloc al pagament d'interessos i l'amortització del principal. L'excedent tornarà a les arques del club.

Nou Palau i altres instal·lacions

El pressupost inicial de 1.500 milions contemplava la construcció d'un nou Palau Blaugrana, un Petit Palau, una pista de gel i altres instal·lacions annexes, taxats conjuntament en 420 milions. No obstant això, la reforma de l'estadi ha acaparat la gran majoria del capital ingressat. L'Espai Barça transcendeix les obres executades per Limak Construction a l'Spotify Camp Nou. El club pressiona la constructora turca amb un contracte que inclou noves clàusules com la finalització de la nova Botiga al gener de 2027. L'any vinent, el club també projecta l'obertura d'un nou Museu que substitueixi el provisional, ubicat des de 2023 a l'antic Palau de Gel.

A banda dels establiments de restauració previstos, el Barça també espera obrir un parc d'oci infantil gestionat per Babylon Park, així com finalitzar les actuacions urbanístiques del Campus Barça. El nou Palau Blaugrana i el Petit Palau formaven part del megaprojete inicial, però les seves respectives construccions no s'impulsaran fins que l'Spotify Camp Nou estigui acabat.

La junta directiva que encapçala Laporta pretén convertir l'estadi en el motor principal d'ingressos a través de l'oferta hospitality de seients Vip. El club aspira a facturar 420 milions anuals pel coliseu culer un cop acabat, a partir de la temporada 2028-29. Mentre l'Atlético s'ha encomanat a l'entrada de capital extern per finançar els seus projectes al voltant del Metropolitano, el Barça confia en la pròpia rendibilitat futura de l'Spotify Camp Nou per retornar el deute contret amb Goldman Sachs i la resta d'inversors.