Laporta reforça el perfil catalanista del Barça als despatxos: de Jordi Portabella a Quim Forn

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, vetlla per la preservació dels valors catalanistes del club blaugrana. En les seves dues etapes al capdavant de l'entitat, l'advocat català s'ha envoltat de directius i alts càrrecs majoritàriament identificats amb la nació de Catalunya alhora que defensen la llengua catalana i la difusió de la seva cultura. Com a institució, el Barça ha representat aquests valors al llarg de 127 anys d'història.

L'exemple més recent es troba en la indignació de Laporta i el club contra l'agressió policial a un soci culer menor d'edat que portava la bandera estelada als accessos de l'estadi de l'Elx. L'advocat català mai no ha amagat el seu sentiment independentista, tot i que ha estat mesurat quan ha exercit la tasca de representant institucional de l'entitat barcelonista. La proximitat de Jan a perfils marcadament catalanistes l'ha portat a confiar en alts càrrecs amb carrera política com Joaquim Forn o Jordi Portabella.

Quim Forn, l'última incorporació

Quim Forn, exconseller d'Interior a la Generalitat durant el Govern de Carles Puigdemont el 2017, s'ha incorporat a la parcel·la executiva per reforçar l'àrea de governança. El polític barceloní exercirà com a nou responsable de governança corporativa del club i reportarà a Francesc Martí, director de governança i gestió de riscos econòmics i financers.

Quim Forn exercirà un càrrec de nova creació, tot i que no entrarà al comitè de direcció. L'advocat llicenciat en Dret ve de treballar els darrers sis anys als serveis jurídics de Mediapro Group. La seva carrera política el precedeix, i va exercir com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona per Convergència i Unió (CiU) entre 1999 i 2017.

Vincles amb l'independentisme

Com a conseller, va participar en el procés independentista i va romandre quatre anys a la presó per sedició fins al 2021, quan va quedar indultat parcialment pel Govern espanyol. El 2023, el Tribunal Suprem va aixecar la seva inhabilitació, després d'una reforma del Codi Penal que va derogar el delicte de sedició.

Laporta i Forn van coincidir en l'enterrament de Lluís Prenafeta. Joan Oliver, exdirector general del Barça (2008-10) i exdirector de TV3 (2002-04), va connectar Jan amb l'antic secretari de la Presidència de la Generalitat durant una dècada sota el mandat de Jordi Pujol. Prenafeta va constituir la Fundació Catalunya Oberta, un laboratori d'idees vinculat a l'entorn polític de CiU que el 2012 va passar a presidir Oliver amb Vicent Sanchís com a director. Aquest darrer, exdirector de Barça TV (2009-10) i exvicepresident d'Òmnium Cultural (2008-17), va dirigir TV3 entre 2017 i 2022.

D'aliat electoral a executiu del Barça

Forn segueix els passos de Jordi Portabella, un altre executiu del Barça que va fer carrera com a polític abans de fer el salt al club català. Qui va ser diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Parlament (1992-99) també va exercir de tinent d'alcalde de Barcelona (1999-07) i de regidor per la mateixa formació a l'oposició del consistori (2007-15). El 2011, va presentar candidatura a l'alcaldia de la capital catalana amb Laporta com a número 2 de la llista.

10 anys després, Jan va fitxar Portabella per al comitè de direcció del Barça. D'aliats electorals a companys d'aventures a Can Barça. El club va contractar l'ara expolític el novembre de 2021 com a cap de l'àrea de sostenibilitat. Les seves responsabilitats versen sobre l'estratègia ambiental del club, especialment en el marc de la construcció de l'Espai Barça.

Del Barça al Parlament

En el cas de Maria Elena Fort, actual vicepresidenta institucional, la seva tasca a Can Barça va precedir el seu salt al terreny polític. El 2008, va entrar a la junta de Laporta després que vuit directius renunciessin als seus respectius càrrecs arran de la moció de censura fallida contra el president. Després d'aquesta primera incursió al Camp Nou, va continuar amb la seva tasca com a advocada especialitzada en dret públic i urbanisme.

El 2017, es va presentar a les eleccions catalanes com a independent en el lloc 23 de la candidatura de Junts per Barcelona. Entre maig de 2019 i desembre de 2020, va ocupar un escó com a diputada del Parlament després de la renúncia de Jordi Turull, que va assumir l'acta de diputat al Congrés. El mateix 2019, Elena Fort va figurar a la candidatura de Junts encapçalada per Joaquim Forn a les eleccions municipals de Barcelona. El 2021, tornaria al Barça com a vicepresidenta institucional, càrrec que compagina amb el d'assessora parlamentària de la formació política.

L'aventura política de Laporta

Rafa Yuste, vicepresident primer i amic de la infància de Laporta, ha acompanyat l'advocat català en diverses aventures al marge del futbol. Després d'exercir com a vocal de la junta (2005-08) i vicepresident esportiu al FC Barcelona (2008-10), l'empresari es va embarcar en la travessia política de Jan.

Un cop acabat el seu mandat al club el 2010, l'aleshores expresident va fundar juntament amb Yuste i altres col·laboradors el partit Democràcia Catalana (DCat), integrat a la coalició electoral Solidaritat Catalana per la Independència (SI) en els comicis autonòmics del novembre de 2010. La formació va obtenir quatre diputats, entre ells Laporta. El president del Barça va abandonar el partit el març de 2011 per acabar la legislatura com a diputat del grup mixt, sense adscripció.

Jordi Finestres, de la Generalitat al Barça

Fora de la junta, a banda de Forn i Portabella, un tercer executiu ha romàs vinculat a la política, però des d'una vessant professional, sense postular-se a les eleccions. Jordi Finestres, cap de l'àrea institucional del Barça, va treballar al departament de continguts i estratègia del Museu del club (2009-10) sota el mandat de Laporta. El 2010, també va participar en el projecte polític de Democràcia Catalana, i el 2015 va dirigir la comunicació de la candidatura de Laporta a les eleccions del FC Barcelona, guanyades per Josep Maria Bartomeu.

El 2017, el periodista va treballar al servei de Carles Puigdemont a la Generalitat com a coordinador de l'àrea de gestió de la informació i atenció a la ciutadania a l'Oficina del President. Posteriorment, va exercir de responsable tècnic de l'oficina de l'expresident (2018-21) fins a la seva dimissió formalitzada el 29 de març de 2021. Immediatament després de la seva renúncia, va tornar al Barça com a assessor institucional de Laporta, integrat al gabinet de presidència juntament amb Manana Giorgadze i Enric Masip.

Amistat amb Puigdemont

Laporta manté una amistat duradora amb Puigdemont, malgrat la marxa de l'expresident català a Waterloo després de l'emissió de l'ordre nacional de detenció el novembre de 2017, retirada definitivament l'octubre de 2026. Tots dos van estrènyer llaços quan van coincidir com a diputats al Parlament entre 2010 i 2012. El president del Barça va visitar el polític a Bèlgica el 2019. La distància no ha estat impediment per conservar l'amistat fins a l'actualitat. Fins i tot, el dirigent de Junts va felicitar Joan després de la seva darrera victòria electoral als comicis del Barça el març de 2026.

Jaume Giró, un dels fitxatges estrella de la candidatura de Laporta el 2021, va renunciar a la vicepresidència econòmica abans de la presa de possessió. El club va al·legar motius familiars, tot i que l'executiu financer va acceptar dos mesos més tard la proposta de Junts per assumir la Conselleria d'Economia de la Generalitat en el Govern de coalició amb ERC. El també periodista venia d'una dècada de vinculació a La Caixa com a director executiu de Comunicació (2009-11), director general adjunt (2011-14) i director general de la Fundació Bancària La Caixa (2014-19).

Dels Mossos al Barça

Menció a part per a executius amb trajectòria als Mossos d'Esquadra a qui Laporta ha confiat la direcció en matèria de seguretat en aquesta segona etapa al capdavant del club. Ferran López, comissari i cap de la policia catalana durant l'aplicació de l'article 155, va entrar al club com a director de Seguretat l'abril de 2021 i va abandonar el lloc el novembre de 2021. Lluís Miquel Venteo, inspector especialitzat en coordinació de dispositius de seguretat esportiva, va fitxar pel Barça a l'octubre i un mes després va ascendir al càrrec del seu predecessor.

Tanmateix, l'entitat va acomiadar Venteo el 2023, quan ja treballava sota les ordres de Xavier Porcuna, contractat el setembre de 2022 com a cap de Seguretat i Operacions. Aquest darrer havia exercit el lloc de comissari i cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central al cos policial autonòmic. Actualment, encara gestiona el mateix departament a Can Barça.

Els antecedents del primer mandat

La relació de Laporta amb el catalanisme polític transcendeix el seu segon mandat i va encara més enllà de la seva primera etapa al Barça. Per mostra, Albert Perrín, incorporat a la junta el 2005, que havia introduït Jan al Partit per la Independència d'Àngel Colom i Pilar Rahola el 1996. A la junta constituïda per l'advocat català el 2003, hi figuraven Magda Oranich, exregidora de CiU a Barcelona i diputada al Parlament (1992-95), i Joan Franquesa, excàrrec de CiU a Sant Cugat.

Posteriorment, s'hi va afegir Jacint Borràs, històric membre a la junta d'Agustí Montal (1973-76) que va tornar al club el 2007 i va presidir el Barça B (2008-10). En l'àmbit polític, va fundar Convergència Democràtica de Catalunya el 1974 juntament amb Jordi Pujol i altres dirigents. Durant dècades va figurar com a membre del Consell Nacional del partit, i el juliol de 2016 va assumir la presidència de la formació fins a la seva mort el setembre de 2017.

En l'estructura executiva, Xavier Martorell, va assumir la direcció de Seguretat Corporativa el 2008, alhora que exercia com a regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat per CDC a temps parcial. Joan Oliver i Vicent Sanchís, ambdós exdirectors de TV3, van exercir càrrecs al club com a director general i director de Barça TV, respectivament, fins al relleu a la directiva el 2010.