Així encaren Laporta i Florentino Pérez la seva successió com a presidents del Barça i el Reial Madrid

Al futbol, res no dura per a tota l'eternitat. Els records persisteixen i traspassan, però l'etapa de l'esportista d'elit amb prou feines supera els 20 anys en el millor dels casos. Als despatxos, les Societats Anònimes Esportives (SAE) tenen la potestat de mantenir un president indefinidament, mentre compti amb la confiança de la junta d'accionistes. Fins i tot en una associació esportiva com el Reial Madrid, on els socis exerceixen el govern a l'assemblea de compromissaris, els estatuts manquen d'una limitació temporal sobre el nombre de mandats.

Per això, mentre la massa social madridista ha confiat en la gestió de Florentino Pérez, el president ha aconseguit dirigir l'entitat fins al vuitè mandat que comença aquest 2026. Amb això, el també màxim dirigent del Grup ACS ja transita els 79 anys, i en tindrà 83 quan se celebrin les pròximes eleccions. Joan Laporta ha bufat les 64 espelmes, però els estatuts del FC Barcelona sí que limiten el màxim de mandats consecutius a dos. Per diferents motius, ambdós presidents aplanen el terreny per a les seves respectives successions.

Vuitè mandat

Abans de convocar les últimes eleccions, Florentino va desmentir tota la rumorologia sobre el seu estat de salut en una roda de premsa: "Diuen que no existeixo, que tinc un càncer terminal. Aprofito per dir que segueixo presidint el Madrid cada dia, així com la meva empresa. La meva salut és perfecta". Malgrat la seva edat, el principal accionista de la constructora Grup ACS manté una vida laboral frenètica per les seves obligacions institucionals i econòmiques.

A curt termini, el president del Reial Madrid planeja complir el seu mandat i prosseguir amb el creixement financer d'una entitat que ja va ingressar 1.221 milions d'euros la temporada 2025-26. Ara bé, Florentino i diversos dels seus col·laboradors més propers arribaran a edats avançades al final de l'actual mandat, el 2030. Per això, es plantegen interrogants sobre la seva continuïtat al peu del canó en càrrecs de gran desgast.

Fitxatge de luxe

En una junta directiva que arriba als 20 membres després del nomenament de Rafael Nadal Parera, el president ja comptava amb tripulants més joves al transatlàntic blanc com José Ángel Sánchez Periáñez, vocal de la plana major. Es tracta de la primera espasa en la planificació esportiva als seus 59 anys en unes funcions equivalents a les d'un conseller delegat (CEO). La seva arribada a l'entitat madridista es remunta a l'any 2000, quan es va enrolar com a director de màrqueting.

Nadal, un dels millors esportistes de la història d'Espanya, emprèn el seu repte de més envergadura als despatxos com a nou directiu als seus 40 anys. Tot just fa dos anys es retirava del tennis amb 22 títols de Grand Slam. Agraït amb la junta, Nadal ha acceptat la proposta amb "molta il·lusió, ganes d'aprendre i aportar tot el que pugui".

La confessió de Nadal

Ningú no ha parlat oficialment d'un possible relleu a la presidència, tot i que la llegenda de la raqueta ha manifestat públicament diverses vegades en els darrers anys el seu desig d'exercir com a màxim dirigent. "A nivell conceptual m'agradaria, és un repte bonic, motivador i excitant", va afirmar en una entrevista amb Jorge Valdano el novembre de 2025. Amb això, també va aclarir que ho veia "llunyà i difícil" en aquell moment.

De moment, ja ha fet un primer pas. Després de complir 15 anys com a soci d'honor just aquest 2026, la seva antiguitat ja el habilita per ser vicepresident de la junta. Per presentar-se a les eleccions per president, hauria d'arribar als 20 anys amb el carnet, una frontera que traspassarà el 2031. Les eleccions de 2030 semblen un horitzó impossible per al tennista de Manacor actualment, llevat de modificacions estatutàries.

Jugadda mestra

Més enllà d'albirar un futur relleu generacional, el moviment de Florentino pot interpretar-se com una jugada mestra que debilita Enrique Riquelme, el seu rival en els últims comicis presidencials amb el 35% dels vots. L'empresari alacantí manté una bona relació amb l'exesportista, plasmada en els patrocinis de la seva empresa, Grup Cox, als equips de pàdel i llanxes elèctriques pertanyents a Nadal. L'actual president ha enfortit la junta directiva amb una de les figures més respectades pel madridisme fora dels terrenys de joc alhora que ha arrabassat al seu màxim opositor un aliat valuós de cara al 2030.

Al Spotify Camp Nou, Laporta encara es veu amb força. Malgrat el recent ensurt sofert amb una arítmia cardíaca i un ingrés a l'Hospital de Barcelona, l'advocat català ha començat el seu darrer mandat amb força. El projecte esportiu va vent en popa, i la institució espera amb ànsia la culminació de les obres de l'estadi el 2028 per assolir els 1.450 milions de facturació el 2031, l'any de les eleccions.

El precedent de 2010

D'aquí a un lustre, Laporta tindrà 69 anys. Per edat, si es mira en el mirall de Florentino, encara podria enllaçar nous mandats, però els estatuts del club prohibeixen a qualsevol president presentar-se per a la reelecció per tercera vegada consecutiva. El 2010, Jan es va enfrontar a la mateixa problemàtica, i va voler preparar les bases d'un projecte continuista amb Xavier Sala-Martín al capdavant. No obstant això, l'economista va rebutjar l'oferta.

La seva altra gran aposta, el directiu Alfons Godall, planejava formar una candidatura unitària amb Ferran Soriano, un dels membres de la junta que havia dimitit el 2008, motiu pel qual Laporta li va retirar el suport. Finalment, el president va donar suport a Jaume Ferrer, que amb prou feines va obtenir el 10,8% dels vots com l'aspirant amb menys suport. Sandro Rosell, exvicepresident esportiu que havia renunciat el 2005, va obtenir una victòria contundent amb el 61,4% dels suports.

"No descarto presentar-me"

Aquesta vegada, Laporta pretén preparar el seu delfí amb més antelació. Rafa Yuste, amic de la infància del president i membre de la seva primera junta entre 2005 i 2010, ja s'ha postulat públicament per als comicis de 2031. "M'agradaria ser president del FC Barcelona. Ara ho serà aquests propers anys Laporta, però no descarto presentar-me a les pròximes eleccions. De fet, m'agradaria", va assegurar a l'acte de presa de possessió de la nova junta, l'1 de juliol passat.

Yuste ja havia exercit com a vicepresident esportiu entre 2008 i 2010, després de la sortida de Marc Ingla. El 2021, va tornar de la mà de Laporta com a vicepresident primer i responsable de l'àrea esportiva. Després de la dimissió de Jan el febrer de 2026 per presentar-se a la reelecció, Rafa va assumir la presidència interina fins al passat 30 de juny. L'1 de juliol, va tornar a la vicepresidència primera.

En aquest cas, no es tracta de cap relleu generacional, ja que Yuste i Laporta pertanyen a la mateixa generació. Tot i així, si prosperen les intencions de l'actual vicepresident, defensor acèrrim del club i persona de màxima confiança del president, el projecte que Jan va emprendre el 2021 prosseguiria un altre lustre més fins al 2036. Si bé el capità del vaixell blaugrana canviaria, el transatlàntic seguiria el mateix rumb cap al cim esportiu i econòmic.