El Reial Madrid prepara una operació immobiliària milionària per explotar els terrenys sense utilitzar de la seva ciutat esportiva de Valdebebas. L'entitat presidida per Florentino Pérez pretén transformar 850.000 metres quadrats en un complex empresarial i tecnològic anomenat Madrid Innovation District. Tanmateix, la requalificació urbanística ha patit un error de càlcul de la consultora Savills, que va sobreestimar en 97 milions d'euros anuals els ingressos fiscals previstos per a l'Ajuntament de Madrid. Un contratemps que recorda el precedent del FC Barcelona amb els terrenys del Miniestadi, quan el consistori català va detectar errors en els càlculs d'una altra operació immobiliària multimilionària.
L'any 2008, la junta directiva de Joan Laporta va impulsar una requalificació per construir habitatges als terrenys del Miniestadi i obtenir 312 milions d'euros destinats a finançar noves instal·lacions esportives. L'Ajuntament de Barcelona va detectar errors materials en els càlculs urbanístics presentats pel club blaugrana, tot i que el projecte va continuar endavant durant un temps. Finalment, l'arribada de Sandro Rosell a la presidència el 2010 va precipitar la renúncia a una operació que la nova directiva considerava perjudicial per al patrimoni de l'entitat. A Madrid, en canvi, l'alcalde José Luis Martínez-Almeida manté el pla en peu.
El projecte Madrid Innovation District
El Reial Madrid disposa de 1,2 milions de metres quadrats a la seva ciutat esportiva, dels quals 850.000 romanen sense desenvolupar. Actualment, aquesta parcel·la està qualificada com a dotacional esportiu privat, és a dir, es pot destinar a les instal·lacions esportives, però no a la construcció d'hotels, oficines o edificis amb finalitats comercials.
Florentino Pérez, Isabel Díaz Ayuso, Enrique Cerezo i José Luis Martínez-Almeida
Per això, al maig de 2025, el màxim dirigent madridista va presentar, en companyia de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i Martínez-Almeida, el projecte Madrid Innovation District. En paraules de l'entitat blanca, aquest campus s'erigirà en el "districte tecnològic més important d'Europa". D'aquesta manera, la institució monetitzaria els seus terrenys, un cop aprovada la modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU).
Error sobre la recaptació municipal
El consistori va encarregar a la consultora immobiliària Savills que realitzés un estudi de viabilitat econòmico-financera i de sostenibilitat econòmica sobre el projecte. Aquesta anàlisi era imprescindible per fer el tràmit i va concloure que la ciutat esportiva assoliria una taxació de 360 milions d'euros després d'efectuar la requalificació. Encara no ha transcendit l'ús exacte que farà el club de les instal·lacions, però tindrà un nou ventall de possibilitats per a la seva explotació econòmica.
'Render' del futur Madrid Innovation District
Tanmateix, Savills va errar en el càlcul de l'Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) que generarien els lloguers dels futurs edificis. L'assessoria va preveure una recaptació de 98,09 milions d'euros després d'aplicar un percentatge del 10%, en lloc del 0,1% real, que donava uns ingressos de 980.000 euros. En conseqüència, el suposat benefici de l'administració madrilenya es va desplomar dels 98,6 milions fins a 1,46 milions.
Projecte en peu
L'errada no repercuteix sobre els possibles beneficis del Reial Madrid, tot i que sí condiciona els brots verds previstos al consistori. Martínez-Almeida va reconèixer un error "indiscutible", però va assegurar que "no frustra l'operació", perquè no hi ha "cap pèrdua econòmica real per a l'Ajuntament". El benefici per l'operació, descomptades les despeses, es minimitza fins al milió i mig, que continuarà sent una "bona operació per a la ciutat".
El Miniestadi, ple durant un partit
Després de superar l'entrebanc amb una rectificació aliena al Reial Madrid, l'administració continuarà amb els tràmits pertinents. En canvi, a la capital catalana no va prosperar el pla de Laporta amb el Miniestadi. El 2008, l'advocat català planejava enderrocar l'estadi del filial i transformar part del sòl, destinat a equipament esportiu, en un barri amb 1.625 nous habitatges, 600 de protecció oficial, oficines, comerços i, fins i tot, un hotel.
Discrepàncies municipals
Tanmateix, l'Ajuntament de Barcelona va denunciar que el Barça havia aplicat incorrectament la normativa sobre habitatge per calcular el nombre d'immobles. La contraproposta municipal sobre els terrenys de Les Corts contemplava uns 130.000 metres quadrats de sostre residencial i altres 15.000 per a ús hoteler o terciari. Així mateix, l'ens municipal plantejava reduir l'edificabilitat total en 15.000 metres quadrats i augmentar les zones verdes en 6.655 per tal de millorar els espais públics.
Joan Laporta, al costat de Jordi Hereu
Malgrat les discrepàncies, Laporta va signar un conveni amb l'alcalde Jordi Hereu, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), al juliol de 2009, amb el suport de CiU i ERC. Jan va anunciar uns ingressos aproximats previstos de 312 milions per costejar la reforma del Camp Nou, projectada per l'arquitecte Norman Foster, i la construcció del nou Palau Blaugrana.
Rosell suspèn el projecte
Tot es va truncar quan Sandro Rosell va arribar a la presidència i la nova junta directiva va assumir el càrrec. El ple municipal de Barcelona va aprovar provisionalment la modificació del Pla General Metropolità (PGM) al maig de 2010, però el successor de Laporta va sol·licitar a la Generalitat suspendre el tràmit. El responsable de patrimoni de la nova junta, Jordi Moix, va esgrimir que els ingressos estimats no compensaven la pèrdua de terrenys ni unes càrregues urbanístiques que rondaven entre els 30 i els 35 milions d'euros.
Joan Laporta i Sandro Rosell, en una imatge d'arxiu al Camp Nou
Reial Madrid i Ajuntament caminen de la mà en una requalificació potencialment beneficiosa per a ambdues parts, tot i que la recaptació municipal serà menor que les previsions inicials. Anys enrere, el Barça ja va intentar signar una gran operació urbanística que ja va començar amb mal peu per les desavinences amb el consistori. Els temps també van perjudicar Laporta, ja que va impulsar la requalificació a final de mandat i sense possibilitat de presentar-se a la reelecció. El relleu a la directiva va dinamitar el projecte definitivament.