El Bayern marca el camí al Barça i al Reial Madrid amb nou Camp Nou i Bernabéu: 250 milions pel 6,7% de la propietat

El Bayern de Munic afegeix un altre soci al seu accionariat. El club presidit per Herbert Hainer ha donat entrada a Viessmann Generations Group. La societat de cartera alemanya ha adquirit el 6,7% de les participacions, el darrer paquet disponible mitjançant una ampliació de capital de 250 milions d'euros. El vigent campió de la Bundesliga ja ha cedit el 30% de la seva propietat a empreses externes, el màxim permès pels seus estatuts.

Adidas, Allianz i Audi, tres companyies radicades a Alemanya, passen a posseir el 7,8% de les accions cadascuna. Els socis del club també han reduït la seva participació del 75 al 70%. El Bayern exerceix un model de propietat mixt, suggerit per un sector de la massa social del Barça, encara que el president del club català, Joan Laporta, defensa a capa i espasa la governança dels socis. Al Reial Madrid, Florentino Pérez sí que va obrir la porta a l'entrada de capital extern a l'assemblea de socis compromissaris de 2025, pendent de sotmetre la qüestió a votació.

Límit del 30%

En l'última operació accionarial del Bayern, intervé un altre actor arrelat a Alemanya com Viessmann Generations Group. Aquesta empresa familiar, pertanyent als Viessmann, es va fundar el 1917. Max Viessmann, de la quarta generació, va entrar a la direcció el 2017 i va assumir el lideratge executiu en solitari el 2017. Després de l'esmentada ampliació de capital, el conseller delegat de la companyia s'incorporarà al consell de supervisió del club de Baviera.

Els estatuts impedeixen que el Bayern vengui més d'un 30% de la seva propietat. La Lliga Alemanya de Futbol (DFL) estableix l'anomenada regla 50+1. Aquesta norma regula, amb determinades excepcions, el dret a vot a les associacions esportives que segreguen el futbol professional en una societat mercantil. En aquests casos, la massa social ha de conservar el control de les decisions estratègiques del club, és a dir, almenys el 50% més un vot.

510 milions de nou deute

Al FC Barcelona, el desfasament de la tresoreria ocasionat pel retard en les obres del Spotify Camp Nou ha obligat a endeutar-se en altres 510 milions d'euros: 300 milions mitjançant l'ampliació del crèdit per a la construcció de l'Espai Barça per tal d'acabar la remodelació de l'estadi i altres 210 milions repartits en dues emissions de bons Senior Secured Media Notes, garantits amb els drets audiovisuals de la Lliga.

La muntanya de deutes creix, i els covenants acordats amb els inversors de la reforma estableixen que la devolució del crèdit, estipulada actualment fins al 2050, es pot allargar fins al 2057. Els dirigents financers del club català hauran de maniobrar constantment per negociar refinançaments a mesura que s'acostin els venciments. Les obligacions totals aquest 2026 ascendeixen a 2.680 milions.

Laporta, implacable

Aquesta tessitura planteja interrogants i incertesa que transcendiran en el temps el mandat actual de Joan Laporta a la presidència, que acabarà el 2031. No obstant això, l'advocat català, culé fins al moll de l'os, segueix obstinat que els socis mantinguin la propietat. En el seu discurs d'investidura, l'1 de juliol de 2026, va assegurar que "s'actualitzaran els estatuts i es blindarà el model de propietat".

El dirigent barcelonista prefereix recórrer a solucions imaginatives com la cessió dels drets televisius o la palanca de Bridgeburg Invest abans que lliurar la propietat a una empresa aliena: "Hem de ser imaginatius i valents, perquè no estem en mans de cap fons. El nostre model de propietat associativa és innegociable".

Reforma estatutària

La junta directiva planeja el blindatge a través de l'article 85 dels estatuts, sobre "transformació del club en societat anònima esportiva o qualsevol altra forma societària diferent de l'actual". La legislació més recent de l'entitat, aprovada el 2021, contempla el canvi en el model de governança sempre que el 75% dels socis compromissaris assistents a una assemblea votin a favor del canvi de propietat. Aquesta porció ha de representar la majoria del total dels socis compromissaris.

Tot i així, suposa un llindar relativament baix per decidir sobre una qüestió transcendental que afecta els 151.787 socis que en teoria exerceixen la governança del club. Per això, la reforma estatutària, que encara s'ha de sotmetre a votació, obligarà a celebrar un referèndum entre tota la massa social amb una participació elevada dels socis amb dret a vot. La consulta vinculant haurà de comptar amb, almenys, el 60% dels vots favorables per donar lloc a la transformació societària.

Proposta de reforma

Al Reial Madrid, el president Florentino Pérez va proposar a l'assemblea de novembre de 2025 la constitució d'una filial per vendre una participació minoritària del 5% a un inversor privat. El 95% pertanyeria als més de 100.000 socis del club. Cada soci disposaria d'una participació econòmica, limitada a aquest màxim, i podrà traspassar-la a fills o descendents. De la mateixa manera, tindran la potestat de vendre l'acció a altres socis que encara no en tinguin una, però mai a persones alienes a l'entitat.

Tot i que a la pràctica s'assembla a una societat mixta, la fundació d'una mercantil per compartir la propietat entre els socis no implicaria la transformació en Societat Anònima Esportiva (SAD). L'hipotètic soci extern només podria accedir a un màxim del 5% de la filial, que no del club. La necessitat no és tan urgent en un Santiago Bernabéu que ja genera 363 milions anuals, però el deute pels préstecs que van finançar les obres encara ronda els 1.108 milions a 30 de juny de 2026.

Pendent de votació

"Per què fer aquest pas? Perquè és la via més clara i més contundent per valorar el nostre club. Que algú estigui disposat a invertir xifres molt rellevants per una participació simbòlica és la major demostració del valor del Reial Madrid. I alhora, una participació tan limitada garanteix que el control, el govern i l'essència del club segueixin sempre en mans dels socis, dels nostres compromissaris i de la nostra junta directiva", va explicar el president del Grup ACS a l'última assemblea.

No obstant això, la proposta de reforma estatutària encara s'ha de votar en assemblea. Les últimes eleccions presidencials, on Florentino va obtenir el 65% dels suports davant Enrique Riquelme, han endarrerit el calendari. La junta directiva ha de convocar la propera assemblea general ordinària. Les dues últimes reunions de la massa social van tenir lloc els dies 23 i 24 de novembre de 2024 i 2025, respectivament. Amb un camí diferent al de Laporta, Florentino també pretén blindar el model de propietat, tot i que flirteja amb l'entrada de capital privat, una rara avis per a un club que roman sota la denominació d'associació esportiva.